diumenge, 6 de maig de 2018

La Mata de Morella (Els Ports)



El terme abasta 15,2 km2 i compta amb paratges com ara Les Calderetes tolls naturals del riu, o el Toll Negre, pou denominat així per la impossibilitat de que la llum hi penetre; també hi ha jaciments de fòssils.

Segons la tradició, el seu nom ve d'una mata de canyella que hi havia. D'origen musulmà, fou conquerida per Balasc d'Alagon (1190-1239), senyor de Morella, el 1232 i donada a poblar el 1234 a Bernat Monçó. Durant els segles medievals, època de major esplendor per ser un centre ramader, fou un dels poblets de Morella i, fins i tot, fou carrer d'ella; sota jurisdicció morellana va pertànyer a les famílies Pedro, La Figuera i D'Alp. En 1691 Carles II (1661-1700), juntament amb altres poblets, va convertir-la en vila independent. La crisi general del Maestrat li va afectar especialment.


A la Mata es contínua confeccionant l'espardenya tradicional, actualment utilitzada per a indumentària típica, tot i que l'empresa IATA ha donat un gir en el disseny que ha portat l'espardenya a peu de les passarel·les de moda internacionals de major prestigi.

Un recorregut pels seus carrers estrets i sinuosos mostra la importància d'aquest municipi en el passat, a més de diversos casalots nobiliaris com ara el de la Figuera, el dels Alp, els del Valle o la Casa Cremada hi ha:
  • Església de Nostra senyora de les Neus. Gòtica, del XVI, amb afegit del XIX. L'interior es de gran interès, per les seues pintures, el cor elevat i la combinació de mosaic i terra de fusta original de la nau principal.
  • El Palau dels Pedro, del segle XVI
  • L'Ajuntament, de 1564, malgrat diverses restauracions conserva el teginat de fusta i la porta amb arc gòtic. Declarat BIC.
  • La Torre Guillermo, gòtica, dels segles XV-XVI. Forma part del Molí de la Punta, de propietat privada.
  • El forn. Antic Mercat de la Llana reconvertit en forn comunal.
  • Ermita de sant Cristòfol.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Segle XIV, però amb moltes intervencions posteriors.
  • Ermita de Sant Gil.
  • La Nevera. Segle XVII. Allotja el Museu de l'Espardenya.
  • Peirons de Santa Quiteria, de Sant Pere, de Sant Gil i  de les Canals


Des de fa uns quants anys es ve celebrant la Festa de l'Onso. L'Onso és un personatge tradicional de La Mata que anuncia la fi de l’hivern i l'arribada de la primavera. Quan arriba el bon temps els caçadors van a buscar a l’onso al bosc de la rourera i el porten al poble lligat per demostrar que ha arribat el bon temps. Els habitants de La Mata contents per aquest fet trauen les bodegues al carrer i conviden a tots els visitants a beure i a menjar. La festa comença amb l’arribada del joglar que explica als assistents aquesta festa, seguidament arriba l’onso, normalment, en una gàbia per fer més fàcil el seu transport. Tot seguit l’onso comença la volta a La Mata. Amb les mans plenes de greix, vestit amb roba de sac i pells de xais, com també mana la tradició, intentarà arrimar-se a la gent per deixar la seva empremta en el cos dels assistents. A més d’intentar enfilar-se per on pot per a fugir.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada