dimarts, 8 de maig de 2018

Vallibona (Els Ports)



El Cérvol rega el terme, inserit en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà. El municipi, d'espectacular paisatge, compta amb muntanyes com el Tossal Gros (1.253m), el Turmell (1.281m), La Talaiola (948m) i gran quantitat de fonts: la Fresca, la del Molí, la de la Torre, els brolladors de les Roques de Dalt... Hi ha també un bon catàleg d'arbres monumentals: roure de la Masia de Miquel, roures del Barranc de la Teuleria, carrasca de la Caseta, carrasca de Sant Domènec, carrasca de la Masia de Miquel, Carrasca Grossa de la Fou, roure de Pasqualet, pi Gros de l'Ombria i roure de la Masia de Querol. També hi abunda el porc senglar.


Es creu que antigament era anomenat Vallis Ibana i que per aquí van passar els francs en la seua expedició a Tortosa sobre el 804-806. Població musulmana fronterera amb la població de Morella conquistada per Jaume I (1208-1276) cap el 1223, i donada a poblar, a fur de Saragossa, per Balasc d'Alagon (1190-1239) al seu majordom; a pesar d’això es va mantenir pràcticament deserta fons 1271 en què fou de nou repoblada i integrada en la Tinença de Benifassà pel fill de Balasc d'Alagó. La seua importància vingué marcada pel període d'esplendor de Morella els segles XIV i XV. Entre 1411 i 1414 s'hi van celebrar algunes de les reunions que van portar a Morella al rei Ferran d'Antequera (1380-1416), el Papa Lluna, Benet XIII (1328-1424) i Sant Vicent Ferrer (1350-1419), per a concloure amb la divisió eclesial i papal, coneguda com a Cisma d'Occident.  En 1834, durant les guerres carlistes, s'hi va formar una de les partides del general Cabrera (1806-1877). En la postguerra civil fou zona d'intensa activitat dels maquis. Després del pla d'estabilització del 1959 es va produir una forta emigració de la població cap a zones industrials com ara Barcelona i el nord de Castelló.


La seua economia és basa en el conreu de blat i la ramaderia: ovelles i algunes vaques.

Passejar pel poble és tornar a èpoques remotes i conèixer de primera mà l'arquitectura popular del Maestrat de què hi ha força mostres a l'encisador casc urbà. Del patrimoni parlarem tot seguit:
  • Església de l'Assumpció de la Verge. Gòtica, segles XIII a XV, amb interiors barrocs, del XVII, però amb important sostre d'influències islàmiques, sobre el que hi ha un centre d'interpretació. Conserva un interessant orgue de 1790. La torre és una de les tres torres mudèjars que hi havia al poble.
  • Carreró del Portal.
  • Ajuntament. Casalot del segle XIV, en el qual està l'antiga presó, que actualment es fa servir com a Centre d'Interpretació del Carboneig, on s'explica aquest antic ofici que tingué molta rellevància en l'economia de Vallibona.
  • La Llotja antiga.
  • Ermita de Santa Àgueda. Situada a 1.137 metres d'altitud, està considerada com un dels millors exemples d'ermita de reconquesta
  • Santuari de Sant Domènec. Aixecada en 1754 sobre l'original, romànica de 1237. Encara conserva part de l'hostatgeria. Restaurat recentment.
  • La Torre del Molí. Una altra de les torres medievals que s'hi conserven.
  • La Masia de les Torretes. Masia medieval amb torre defensiva.
  • Muralles àrabs. Pràcticament desaparegudes en l'entramat urbà.
  • Museu d'Antics Oficis. Etnogràfic.

El recapte, guisat amb verdures, patates i porc; els embotits –molt bona la carn salada i fumada— i els formatges són els menjars més apreciats junt amb el coc amb mel els pastissets i la deliciosa collada.


La festa més característica és la Romeria a Penya-roja de Tastavins que se celebra cada set anys en homenatge a unes xiques del poble que casaren amb homes d'aquell poble durant una epidèmia de pesta.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada