dimecres, 31 de gener de 2018

La Pobla del Duc (La Vall d'Albaida)

El terme està solcat pel riu d'Albaida i els diversos barrancs que contribueixen al seu escàs cabdal, com ara el del Forcall, el de Castelló, el de la Minyana, el de Sarrient o el de Rafalgani. Hi ha l'àrea recreativa de la Penyeta, amb fantàstiques vistes sobre la Vall.

dimarts, 30 de gener de 2018

Vilanova de la Reina (L'Alt Millars)


El barranc de la Maimona és el més gran dels molts que solquen el terme municipal, ric en fonts, de què la més important és la de Sant Roc, que s'encarrega de subministrar aigua al poble.

dilluns, 29 de gener de 2018

Bèlgida (La Vall d'Albaida)


En el seu terme s'han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultures ibera i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé sembla provable que la seua fundació fóra ibèrica. El 1250, Jaume I (1208-1276) incorporà Bèlgida a l'espai dominat pels cristians, però permetent la pervivència dels àrabs que l’habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la qual van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial, que fou notablement augmentat després de l'expulsió, el 1609, de la població morisca. El seu lloc fou ocupat pels 65 nous pobladors cristians que acceptaren la carta pobla de 1611.

diumenge, 28 de gener de 2018

Coix (El Baix Segura)


El terme municipal depara la possibilitat de practicar el senderisme entre zones d’horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, que compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius i amb una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d’elles autòctones; l’oferta ludicoesportiva es complementa amb la possibilitat de practicar l’espeleologia en la Cova del Gos, que es una de les últimes colònies de quiròpters del País Valencià. Els habitants del lloc viuen en els nuclis de Cox, El Salar i Los Collereros.

dissabte, 27 de gener de 2018

La Pobla Llarga (La Ribera Alta)


El terme compta amb La Serratella (129 m) com a cota més alta i el Barranc de Barxeta com a únic corrent fluvial.


A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase i la Via Augusta, romans, els vestigis més antics que hi trobem. Més records hi ha dels musulmans, com ara una necròpoli, una alqueria i el castell de Termes. Però fou Pere d'Esplugues, ardiaca de la catedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II (1267-1327) el 1317; originàriament es va cridar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor. Entre 1347 i 1348 la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues. Durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans.


divendres, 26 de gener de 2018

Vilar de Canes (L'Alt Maestrat)


La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, la Telleria i de la Frescó, i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. De les moltes fonts que adornen el municipi, el paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: Segarreta, Segarra, Hostal, Romeu, Senyor, Solá, Cogullades, Pallisa, Cap del Moro, etc.

dijous, 25 de gener de 2018

Confrides (La Marina Baixa)


Confrides s'eleva als 785 m d'altitud i està situat a la capçalera de la Vall de Guadalest, en la frontera entre la Marina i la muntanya, la qual cosa fa que el seu terme, depare força possibilitats als excursionistes: hi ha la Mallà del Llop (1.360 m), la Penya Alta, el Penyó Mulero, el Pas de les Raboses, les Simes del Partegat, el port de Confrides (960 m), el riu Mela, el naixement del Guadalest i les fonts de l'Arbre, de Forata, del Fuster i la de Machelis. El poble compta amb un altre nucli de població: L'Abdet.

dimecres, 24 de gener de 2018

Villargordo del Cabriol (La Plana d'Utiel-Requena)


El Cabriol marca l'entorn paisatgístic de Villargordo; les Gorges i los Cuchillos són espectaculars paratges de singular bellesa, propicis per al senderisme i altres esports d'aire lliure. Demés, l'abrupte terme presenta una frondosa flora mediterrània, aus rapinyaires i mamífers d'aigua dolça.

dimarts, 23 de gener de 2018

Bellús (La Vall d'Albaida)


Hi ha la Cova de la Petxina (aproximadament 130.000 a 35.000 aC. ) i la font termal de l’Alfama, que en 1801 va donar lloc a un balneari que a mitjan segle passat arribà a ser un complex hostaler amb bones instal·lacions, on també s’envasava i comercialitzava l’aigua; en 1977 fou demolit i en el seu lloc es troba la presa de Bellús, que emmagatzema aigües del riu Albaida.

dilluns, 22 de gener de 2018

Quartell (El Camp de Morvedre)


S’ubica en els darrers estreps de la serra d'Espadà i s'integra en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart de les Valls, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. El paratge més interessant és el Quadro, zona de marjal d'alt interès ecològic i reserva nacional del samaruc.

diumenge, 21 de gener de 2018

El Toro (L'Alt Palància)


Els torans, de parla castellana, viuen al poble i al nucli de població del Molinar. Ja Cavanilles (1745-1804) va glosar la riquesa mediambiental del municipi del Toro que, a banda del naixement del Palància, declarat microreserva vegetal, compta amb una xarxa de senders senyalitzats per trepitjar el terme municipal de dalt a baix i conèixer paratges com ara la Peñaroya (1281 m), el Molinar, el pou Campillo, el Molinete, el barranc del Sahuquillo, l'estret del Cascajar, la Pericona o el barranc de Resinero (o de Agualobos). Des del 5 de novembre de 2004 el paratge conegut com Pozo Junco, on hi ha algun exemplar de linx ibèric, compta amb la protecció que suposa la seua declaració com a Paratge Natural Municipal.

dissabte, 20 de gener de 2018

Benifallim (L'Alcoìà)



Ubicada en la Serra del Rontonar, compta amb paratges esquerps que inviten a la caminada. Les excursions més característiques condueixen al castell, al barranc de la Capella, on hi ha les restes d’un llavador recentment restaurat; o al pou de neu del coscollar de la serra.

divendres, 19 de gener de 2018

El Ràfol d'Almúnia (La Marina Alta)


El xicotet terme municipal fa de pont entre la vall del riu Girona i la serra de Segària en què es poden realitzar excursions senderistes com ara l'ascensió al cim de la serra, anar a la Font de Ramon, a la Cadireta del Rei Moro o al Racó Mortins.

dimecres, 17 de gener de 2018

Benifairó de la Valldigna (La Safor)


El terme, situat entre la serra de les Agulles i el massís del Mondúver, es reparteix entre el pla i la muntanya. L’eix vertebrador és el riu Vaca d’Alfàndec d’on es pot iniciar l’excursió als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l’escalada a l’Agulla Fonda o l’Agulla Foradada; també cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d’Alfulell amb jaciments històrics.

dimarts, 16 de gener de 2018

Castelló de la Plana (La Plana Alta)



Castelló de la Plana és la capital de la comarca de la Plana Alta i quarta població del País Valencià en nombre d’habitants. Podem distingir-hi dos paisatges ben diferenciats: la banda litoral amb El Grau i 14 km de bones platges i la part interior amb la serralada de les Palmes. Front a les costes castellonenques, a unes 30 milles, si fa no fa, trobem: L'Illa Grossa o Columbret Gran, Bergantí o Carallot, Ferrera, Foradada, Senyoreta, Mascarat, Llop, Méndez Núñez, Espinosa, Navarrete i Churruca , totes elles són les illes que composen les Columbretes, parc natural que és una important reserva natural del nostre País. La resta del terme, absolutament pla, només es veu afectat pels estreps de la serra del Desert de les Palmes. 


La ciutat es fundà sobre el castell àrab del Fadrell, construït sobre un tossal en els estreps de la serra del Desert de les Palmes i, juntament amb les alqueries de la Plana, va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat.

dilluns, 15 de gener de 2018

Llocnou d'En Fenollet (La Costera)



Al diminut terme hi ha les rutes de la Salut que uneixen El Genovés amb Llocnou i Barxeta.

El nom fa referència al seu antic senyor, que el 1374 era Raimon de Fenollet. Lloc de moriscs, en 1609 tenia 70 focs compartits amb El Genovès; romangué despoblat després de l’expulsió d’aquests. Miquel Fenollet de Castellar atorgà, el 24 de juliol del 1611, carta pobla a favor de nous repobladors, però el 1646 només tenia 19 cases habitades. Segle i mig després la població continuava aturada, ja que, segons Cavanilles (1745-1804), el 1794 tenia només 28 cases habitades. Son darrer senyor fou Pasqual Fenollet i Togores, marquès de Llanera.

diumenge, 14 de gener de 2018

Sagra (La Marina Alta)


Ubicat en la subcomarca de la Rectoria, apegat a la serra Caval, regat pel riu Girona, compta amb paratges com ara la Font del Mortit o el Caval de Sagra, un dels cims de la serra.

divendres, 12 de gener de 2018

Sacanyet (L'Alt Palància)


Aquest municipi de parla castellana compta amb dos nuclis de població: Sacanyet i Canals.

Al seu terme municipal, situat en el vessant septentrional de la serra de Bellida (1.321 m), hi ha el cim de las Peñas del Diablo (1.471m), nombroses coves i avencs, com ara la Cova de la Murciénaga i la del Pueblo; les fonts de la Salada, la Carrasca, la Teja i Salinas i un bon nombre de geleres que s’utilitzaven per al comerç de la neu dels quals el més important és el de los Frailes.

dijous, 11 de gener de 2018

Xirivella (L'Horta)


L’escassa superfície municipal s’escampa entre el barranc de Xiva i el Túria i els veïns ocupen el nucli urbà i el barri del Crist, que forma conurbació amb València.


Els romans fundaren i batejaren el lloc amb el nom de Silvella “petit bosc”; encara es conserven romanalles al Mas del Castell i, fins no fa tant de temps, hi havia calçada i canalitzacions que desaparegueren sota el polígon industrial. Dels moros hi ha, a banda de la sèquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume I (1208-1276), Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial.

dimarts, 9 de gener de 2018

Llaurí (La Ribera Baixa)


El terme de Llaurí depara interessants paratges naturals entre els quals destaquem el Paratge Municipal "Muntanya de Llaurí", el Cavall Bernat (584m), les fonts de sant Sofí, de la Penya i del Sapo; la Creu i el Mont Verd. Hi ha també un bona xarxa de senders ben senyalitzats que recorren el terme.

dilluns, 8 de gener de 2018

Benidoleig (La Marina Alta)


El terme és ric en rutes per a la pràctica del senderisme de què destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes que es gaudeixen al seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la Cova de les Calaveres, el nom de la qual prové de les calaveres que s’hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular són les d’un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles (1745-1804) ja la cita en les seues Observacions.

diumenge, 7 de gener de 2018

Xilxes (La Plana Baixa)


A banda de la toponímia oficial cal comentar, com a cosa curiosa, que a la comarca el poble també és conegut com Xinxes. La població es reparteix entre el nucli urbà i el nucli crescut vora les bones platges del municipi. El terme és ideal per a la pràctica del senderisme per les muntanyes de Poliola, Comtesa, Penya Negra, Cantera i Castellás. Altres paratges són la Marjaleria i l'Aljub dels Caçadors.

dissabte, 6 de gener de 2018

Ròtova (La Safor)


També coneguda com Ròtiva, al seu terme, regat pel Vernissa i amb perfil muntanyós malgrat estar prop del mar, podem gaudir de paratges on practicar el senderisme, com ara el Sender de les Fonts o la Senda Botànica dels Gràcia; l'escalada o l'excursionisme en la Font de la Finestra, el Penyal de l’Esclusa, l’Alt de les Àguiles, el Racó de la Cova, la Penya Roja, el barrancs d'Atanasio, de les Galeries (amb pintures rupestres i font) i Blanc, la Coveta de Minyana o la Cova de les Rates Penades.

dimecres, 3 de gener de 2018

Llanera de Ranes (La Costera)


Fou un annex de la desapareguda alqueria àrab de Cairent. Lloc de moriscos, comptava amb 32 cases abans de l’expulsió d’aquests. En el segle XVI el senyoriu era propietat dels Vilaragut, comtes d'Olocau. El 1650 es va concedir el títol de marquès de Llanera a Jordi Sanz de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau. Amb el temps el marquesat passà als Fenollet i, finalment, als Castillo. Antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble. En 1838 se li va afegir el municipi de Torrent de Fenollet .