diumenge, 7 de gener de 2018

Xilxes (La Plana Baixa)


A banda de la toponímia oficial cal comentar, com a cosa curiosa, que a la comarca el poble també és conegut com Xinxes. La població es reparteix entre el nucli urbà i el nucli crescut vora les bones platges del municipi. El terme és ideal per a la pràctica del senderisme per les muntanyes de Poliola, Comtesa, Penya Negra, Cantera i Castellás. Altres paratges són la Marjaleria i l'Aljub dels Caçadors.


Les troballes més antigues al terme són a les partides de l'Alter, la Senda Forcà i el Castellàs. Fundació romana de 201 aC de la qual època, demés de trams de la Via Augusta, hi ha una villae, una estàtua de Mercuri i un mil·liari. Els moros s'hi instal·laren en quatre alqueries i bastiren una fortificació que fou conquistada en 1238 per Jaume I (1208-1276), el qual la va vendre un any després a Jaume Peres de Daroca. Retornà a la Corona i Jaume I la torna a vendre, aquesta vegada a Francesc de Pròxita, juntament amb altres llocs, que constituïren la baronia d'Almenara, posteriorment convertida en comtat per Alfons el Magnànim (1396-1458). El 14 de juny de 1297 per Reial Pragmàtica expedida a Saragossa fou declarada Vila Reial. Per una altra Reial Pragmàtica expedida a València fou declarada baronia el 13 de febrer de 1306. Els moriscs sollevats de la serra d'Espadà la saquejaren i incendiaren el 1526. De nou el 1583 va ser devastada per moros africans que desembarcaren a la costa.


L'economia es basa en la manipulació i comerç dels productes del camp i la indústria: química, electrònica, taulellera i ceràmica.

Recorrent els carrers de Xilxes trobarem a banda i banda edificis emblemàtics sobretot si passegem pels voltants de l'església, del carrer Arbelló i de la plaça Alfons XIII. Aquests són els llocs més emblemàtics:
  • Font La Unió. De 1916, reformada en 1985. Fou la primera en portar aigua potable al poble.
  • Ermita del Santíssim Crist de la Jonquera. Restaurada en 2000
  • Església Parroquial. Segle XVII. Barroca-Neoclàssica. Molt destrossada en la Guerra (in)civil fou restaurada en la postguerra.
  • Pèrgola de la Plaça del Santíssim Crist de la Jonquera.
  • Necròpolis Cristiana. Datada entre els segles XIII i XVIII, s'hi trobaren sis esteles discoïdals.

Els dinars típicament valencians: paella valenciana, paella de marisc, arròs caldós de peix, arròs caldós de carn, arròs amb fesols i naps, fideuà, coca de tomaca, etc. De dolç pastissos de glòria i de moniato.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada