dijous, 11 de gener de 2018

Xirivella (L'Horta)


L’escassa superfície municipal s’escampa entre el barranc de Xiva i el Túria i els veïns ocupen el nucli urbà i el barri del Crist, que forma conurbació amb València.


Els romans fundaren i batejaren el lloc amb el nom de Silvella “petit bosc”; encara es conserven romanalles al Mas del Castell i, fins no fa tant de temps, hi havia calçada i canalitzacions que desaparegueren sota el polígon industrial. Dels moros hi ha, a banda de la sèquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume I (1208-1276), Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial.

Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al llibre de Repartiment se la cita repetidament al llarg de 1238. El 16 d'agost de 1238 Jaume II (1267-1327) va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'ordre a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Diez; aquesta pignoració fou renovant-se tàcitament fins que el papa Climent va donar definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Raimon Muntaner (1265-1336); ací va començar a escriure 'La Crònica' obra senyera de l'autor i de les lletres medievals. En les Germanies alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats.
L'any 1609, tot i que, al parer l'expulsió dels  moriscs no afectà especialment el poble, aquest s'hagué de tornar a repoblar amb gents vingudes de diferents llocs mitjançant carta pobla de 17 de juliol de 1611. En 1811 passa a senyoriu del marquès de Llanera i en 1814 al del de Dos Aigües fins l'abolició dels senyorius aqueix mateix segle. En 1812 a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Suchet (1770-1826) durant la seua ocupació de la vila. En la Guerra Civil hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.
La conurbació amb València dóna una economia basada, com la de la gran urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.


Actualment, en el poc que es conserva del poble vell, hi ha la Casa del Dau (altres en diuen de Déu), on es pagaven els arrendaments a l'orde de Calatrava, una villae romana. D'arquitectura religiosa, antiga i moderna, hi trobem:
  • Ermita de la Salut
  • Església de la Mare de Déu de la Salut
  • Església de Sant Francesc de Paula
  • Església de Sant Ramon Nonat
  • Església de Sant Vicent Ferrer
  • Algunes ceberes.
  • Diverses alqueries i pous de reg.

Al mes novembre s'hi celebra la Mostra Internacional de Pallasses i Pallassos, que en el 2018 ha arribat a la 25ª edició.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada