Quartell (El Camp de Morvedre)

S’ubica en els darrers estreps de la serra d'Espadà i s'integra en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart de les Valls, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. El paratge més interessant és el Quadro, zona de marjal d'alt interès ecològic i reserva nacional del samaruc.

Malgrat trobar-se dintre del Terme General del Saguntum romà i d'haver-s'hi trobat dues inscripcions votives romanes la fundació del lloc és musulmana. La primera menció escrita que tenim es refereix a Quarcel i apareix al Llibre de Repartiment. Entre 1248 i 1300 la veiem com a propietat de la Corona. En 1330 és el seu senyor Guerau Fabra. El 1340 era el porter reial, Bartomeu Fabra, qui posseïa el senyoriu fins el 1349, any en què li fou confiscat el lloc, que fou comprat per Roderic Borja. Després de tornar a la Corona, és Francesc Munyós qui ho va adquirir en 1383, juntament amb Quart. Fins el moment de l'expulsió era un lloc de moriscs pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó. En 1611 Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roiç de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindiviso de Quartell donaren carta pobla al quasi despoblat lloc.

Des d'aleshores fins el 1837, data de l'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura. En la guerra de Successió l'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler. En 1869 s'adherí a la causa carlista fins i tot amb una milícia armada composada pels veïns del poble. Com a curiositat direm que en 2006 aquest menut municipi valencià va saltar a les primers planes de tota la premsa per haver segut triat com a poble pilot per a l’estudi antropomètric de les dones de l’estat per a la unificació de talles.

L'agricultura en primer lloc i el comerç i la indústria en menor mida s'encarreguen de donar riquesa al municipi.

Del patrimoni quarteller parlem tot seguit:

• Església de santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions.
• Palau senyorial de Faura. Any 1741. Estil gòtic valencià. Deshabitat, abandonat i en estat de ruïna. Hui en dia des del municipi s'està plantejant l'expropiació del Palau als seus propietaris (hereus dels comtes de Faura), i la construcció en el d'un hotel i una escola d'hostaleria adossada al mateix o la cessió a una cadena hotelera per a la seua explotació.
• Escola Santa Anna. 1960.
• Molí Nou o Doblons. Segle XVIII, avui convertit en Sala d'Exposicions. Encara pot observar-s’hi part de la maquinària i la mola d'arròs que es conserva perfectament.
• Sistar de Quartell. Segle XVI.
• Llavaner Municipal. Segle XVIII. Encara en ús.
• Ruta Quartell i Joaquín Rodrigo i Vidre (1901-1999), el qual, tot i haver nascut a Sagunt tingué un especial vincle amb Quartell, ja que ací residien els seus iaios, la casa dels quals s'hi conserva.
• Estatua de Josep Polo i Bernabé.

L'afició musical dels quartellers ve d'antic com he demostra el fet que en 1826 es va fundar la Unió Musical de Quartell, que és la segona més antiga del País Valencià.

Per acabar citarem Josep Polo Bernabé i Borràs (1812-1889), fill il·lustre de Quartell que va dedicar-se a l'obtenció de noves varietats de cítrics i fou en primer en conrear i comercialitzar la mandarina.