dissabte, 6 de gener de 2018

Ròtova (La Safor)


També coneguda com Ròtiva, al seu terme, regat pel Vernissa i amb perfil muntanyós malgrat estar prop del mar, podem gaudir de paratges on practicar el senderisme, com ara el Sender de les Fonts o la Senda Botànica dels Gràcia; l'escalada o l'excursionisme en la Font de la Finestra, el Penyal de l’Esclusa, l’Alt de les Àguiles, el Racó de la Cova, la Penya Roja, el barrancs d'Atanasio, de les Galeries (amb pintures rupestres i font) i Blanc, la Coveta de Minyana o la Cova de les Rates Penades.



Hi ha testimonis de poblament del Mosterià en la Penya Roja; del Paleolític en Barranc Blanc, Cova de les Rates Penades i Penya Roja; del Neolític en Forat de l'Aire Calent i Cova de les Rates Penades. Dels ibers prové el nom Ròtuba o Ròtaba: “lloc de pagament del ramat transhumant” i també el nom del castell de Borró. Els romans i els àrabs fundaren i donaren entitat a una alqueria que fou ocupada en 1239 per Jaume I (1208-1276) i donada a poblar a Guillem Company i a Guillem Figueras el 13 d'abril de 1248. En el Llibre del Repartiment ja apareix amb el seu topònim actual. Al llarg de la història tingué diversos senyors: Joan de Pròxita, Arnau de Sarina --qui va cedir-lo, en 1424, al monestir de Cotalba, pertanyent a l'Orde dels Jerònims--, Pere de Figuerola --que, en 1546, li donà carta pobla--, la família Vich, a les primeries del XVI; els Polop, els Bayarri, els Balaguer, els Arnau , els Escrivà --que en 1799 abastaren el títol de comtes de Ròtova, tot i que altres fonts indiquen que fou Llorenç Bou de Penyarroja, en 1800, qui assolí aquest privilegi--. En 1535 s'independitzà eclesiàsticament de Palma de Gandia i quedaren com a annexes a la seua parròquia les esglésies d'Almiserà, Castellonet de la Conquesta i Alfauir. Durant el segle XVII, Ròtova disminuí la seua població a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609, de l’escassa rendibilitat dels conreus i ramats, i de la mortalitat  produïda per les epidèmies. 



A partir del segle XVIII, sota el senyoriu dels Faus començà a destacar-se com el municipi més important de la Conca del Vernissa, que comprèn Alfauir, Castellonet, Almiserà i Llocnou de Sant Jeroni. En 1837 Ròtova deixà de ser un territori comtal per a convertir-se en un municipi del partit judicial de Gandia. En la segona meitat del segle XIX hi arribà un període de prosperitat amb el conreu de la vinya i l’elaboració de la pansa. Les panses de Ròtova marxaven en carruatges al port de Dénia, des d’on s'exportaven a tot Europa; especialment a Anglaterra. Però la crisi de la pansa, a les primeries del XX obligà a marxar a molts rotovins i transformà de nou el panorama agrícola, amb la tornada al secà i, d'altra part, la introducció del taronger.



En l'apartat econòmic parlarem d'agricultura: producció i exportació de taronja, oliva i garrofa; ramaderia: vaquí i gallines; la indústria no és gaire important tot i que al redós del proper nucli industrial de Gandia s'hi observa alguna activitat.



Pel que toca al patrimoni, citarem:
  • El castell de Borró. De probable origen musulmà, deixà de ser utilitzat després de les revoltes d'Al Azraq (1208-1276) Des d'aleshores no hi ha sofert cap rehabilitació, la qual cosa explica el seu estat de ruïna i abandonament.
  • Església de Sant Bertomeu apòstol. Segle XVIII. Neoclàssica.
  • Aqüeducte del barranc del Puig. Gòtic mudèjar, del segle XV. En estat precari.
  • Palau dels comtes de Ròtova. Segles XVII-XVIII.
  • Ermita del Borró. Abandonada.
  • Ermita de la Casa Lledó. Segle XIX.
  • Calvari.
  • Vila Imperial romana. Segle I.
  • Molíns, alqueries i sènies, vestigis de l'arquitectura agrícola de la zona.
  • Diversos panells ceràmics arreu del poble
  • Diversos rellotges de sol.
  • Riu-raus. Típics edificis d'aquestes contrades per a l'assecament de la pansa. Precisament en el conegut com riu rau del roig s'ha instal·lat el Centre d'Interpretació de la Cultura de la Pansa, que ofereix la possibilitat d'apropar-nos al coneixement del procés de transformació i elaboració de la pansa, als usos rurals d'abans, a les costums socials associades als treballs de l'agricultura i a la important economia agrocomercial sorgida de la producció de la pansa.
  • Cine Cervantes. De principis del XX. Durant molts anys únic local on es desenvolupaven totes les manifestacions culturals i artístiques del municipi.


La gastronomia, tòpicament valenciana, inclou la paella, l'arròs al forn amb panses, coques de dacsa, d'ametla i pastissos d'aire i de moniato.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada