dilluns, 29 de gener de 2018

Bèlgida (La Vall d'Albaida)


En el seu terme s'han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultures ibera i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé sembla provable que la seua fundació fóra ibèrica. El 1250, Jaume I (1208-1276) incorporà Bèlgida a l'espai dominat pels cristians, però permetent la pervivència dels àrabs que l’habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la qual van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial, que fou notablement augmentat després de l'expulsió, el 1609, de la població morisca. El seu lloc fou ocupat pels 65 nous pobladors cristians que acceptaren la carta pobla de 1611.


La seua economia és totalment agrícola.

Al seu terme hi ha la Font Freda i la Font del Grapat, i pel que fa al seu patrimoni esmentarem:
  • Església de Sant Llorenç. Originària de 1334, la construcció actual, en estil renaixentista, data del XVII.
  • Torre del Palau dels Bellvís. Únic vestigi d'aquella edificació.
  • Museu Arqueològic Don Mariano Jornet Perales.
  • Ermita del Santíssim Crist del Calvari. 1724.
  • Castell. D’origen àrab. Només resten els basaments.
  • Mas de Suagres.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari