dimarts, 23 de gener de 2018

Bellús (La Vall d'Albaida)


Hi ha la Cova de la Petxina (aproximadament 130.000 a 35.000 aC. ) i la font termal de l’Alfama, que en 1801 va donar lloc a un balneari que a mitjan segle passat arribà a ser un complex hostaler amb bones instal·lacions, on també s’envasava i comercialitzava l’aigua; en 1977 fou demolit i en el seu lloc es troba la presa de Bellús, que emmagatzema aigües del riu Albaida.


En el seu terme s'han trobat nombroses mostres de la cultura mosteriana pertanyents al Paleolític mitjà. Dels ibers hi ha jaciments al Tossal Redó i al Tossal del Calder. Parròquia annexa a la de Benigànim, va ser declarada independent el 1574. De gran importància és la batalla que tingué lloc dintre del seu terme l'1 de setembre del 1522, durant la guerra de les Germanies, en què les tropes reials, prèvia la presa de Xàtiva i Alzira, derrotaren els agermanats. Darrere l'expulsió dels moriscs, el 1609, el senyor territorial i primer marquès de Bèlgida, Francesc Bellvís, atorgà, l'11 de juny de 1611 carta pobla a 33 pobladors.


Del seu patrimoni:
  • Església de santa Anna. Segle XVIII. Restaurada en 1940.
  • Palau dels Bellvís, s XV-XVI. Restaurat en 2000.
  • Ermita del Crist de la Bona Mort. 1935. Restaurada després de la Guerra Civil.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada