diumenge, 27 de maig de 2018

Almàssera (L'Horta)



El terme, al bell mig de l'Horta, està regat per les sèquies de Montcada, Rascanya i Tormos.


El seu topònim és àrab i significa molí d'oli, la qual cosa que fa pensar que aqueixa seria l'activitat d'aquesta antiga alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I (1208-1276). Els seus successius propietaris han estat: el bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles(1190?-1252), qui va rebre-la, en 1238, de mans del rei conqueridor; Miró de Ciutadella en 1242; fins el 1610 va pertànyer al senyoriu d'Artes i, fins l'abolició dels senyorius en 1804, als comtes de Parcent. Arran del Miracle del Peixets, fet succeït entre Alboraia i Almàssera en 1348, i que va suscitar controvèrsia entra ambdues poblacions, Almàssera va demanar, i va aconseguir en 1352, parròquia pròpia, independent de la d'Alboraia.
En 1663 els llauradors d'Almàssera, juntament amb els d'altres pobles de l'Horta participaren en les revoltes contra el monopoli del comerç la carn que hi imposava el Cap i Casal. També en 1878 s'hi revoltaren els pagesos, en aquesta ocasió contra els impostos sobre els productes agrícoles; avalot que acabà amb la detenció del batlle.


La tradicional economia agrícola, especialment del conreu de la xufa, s'ha vist desplaçada per la indústria i pel sector serveis, que en l'actualitat ocupa la major part dels almasserins.


Els seus edificis i monuments més notoris són:
  • La creu de Morvedre. Es tracta de la creu de termini més antiga del País, documentada ja en 1372. Situada a la sortida cap a Sagunt, d'on prové el seu nom. Restaurada en 1942.
  • L' Església del Santíssim Sagrament, neoclàssica, del XIX. Edificada sobre l'original de 1352. Conserva obres del pintor local Antoni Cortina (1841-1890).
  • Diverses cases modernistes de què destaca la Casa Llopis, situada en la Plaça Major, amb la façana totalment recoberta amb rajoles de la fàbrica Nolla, de Meliana.
  • Museu de l'Horta. Ubicat en l'edifici restaurat d'un escorxador del XIX. Recrea una típica casa de L'Horta de València.
  • Font Almàssera històrica. 2006.
  • Encara s'hi conserven bon nombre d'alqueries que, restaurades i habilitades, s'utilitzen com a habitatges.


La seua gastronomia ofereix la paella de fetge de bou, les faves amb botifarra, la titàina i l'arròs amb fesols i naps, del qual, en les festes d'agost, en la plaça Major, s'hi cuina gran quantitat i es convida a tothom que visite el poble eixe dia.


Hi ha la llegenda, estesa per tota l'Horta Nord del Miracle dels Peixets, ocorregut en l'any 1348, segons la qual el rector d'Alboraia es dirigia o tornava de donar el Viàtic a Masamardà, un jueu convers d'Almàssera, quan va caure al Carraixet i va perdre les hòsties consagrades, les quals recuperà per què uns peixets les tragueren del fons del barranc i li les restituïren al rector. La controvèrsia entre ambdues poblacions radica en que si anava cap a Almàssera portava tres hòsties, però si tornava en portava dues, per això l'escut d'Alboraia té tres peixos i el d'Almàssera dos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada