Com
a la resta de la comarca s'hi parla castellà. Compta amb els nuclis de població
d'Aranyel i L'Artejuela. El terme està travessat i regat pel riu Millars i el
terreny és eminentment boscós: pins, bosc de ribera i flora mediterrània. Hi
abunden les fonts, Fuente Manzano, Fuente Seguer, Fuente de la Hoya i moltes
més; també cal citar les piscines naturals que formen els meandres del riu. Les
màximes altures són el Campero (914 m) i El Magraile (878 m).
Hi
ha jaciments ibers disseminats pel terme. Existeixen indicis de població àrab
en l'any 786. Fou conquistada per Jaume
I (1208-1276) i donada a la família Vallterra. Posteriorment passà a formar
part del senyoriu del comte de Villanueva. Des de mitjan segle XIX l'emigració
--principalment cap a Barcelona-- ha delmat la població de manera important.
Tot
el casc urbà , de cases blanques amb teulada àrab, carrerons moriscs i moltes
costeres, forma un conjunt pintoresc. Del seu patrimoni citarem:
- Església de l'Assumpció. Del s XVII. Hi ha un peu de custòdia de la mateixa època.
- Ermita de sant Roc.
- Ermita de santa Bàrbara, en L'Artejuela.
- Masia dels Catalans. Antiga pedania, actualment despoblada i abandonada. Comptava amb una xicoteta capella, que també ha sofert l'oblit i l'abandonament.
- Antic Palau .
- Ajuntament .
- Masies típiques de la zona, escampades pel terme.
La
gastronomia, basada en els productes de la terra, ofereix el guisat de carn de
bou; fritada de porc de la Jarra; olla i gatxes. Dels dolços, les figues
albardades de la Nit de Nadal i la Caridad, coca de farina, ou i llavoretes.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada