Banyat
pel riu Canyoles, el terme municipal ofereix altures com l'Alt de la Creu
(900m), els barrancs de Boquella i Tarrassos, on hi ha cabra salvatge. És de
destacar l'oferta espeleològica del municipi amb les coves dels Mosseguellos,
del Castell, del Cavall, de la Penya del Sol, Sima de la Balarma i algunes més;
però sobre tot l'avenc del Sumidor; la major cavitat del món en desnivells càrstics.
Les
deixalles prehistòriques i romanes trobades al poble són de poca entitat, així
com les musulmanes, en època dels quals fou una alqueria del terme del castell
de Montesa. La primera documentació sobre el lloc és de 1244 i fa referència a
la cessió dels castells de Vallada i de Montesa per part de l'alcaid de Xàtiva
a Jaume I (1208-1276). La població
musulmana s'hi va mantenir fins l'època de Pere
III el Gran (1240-1285), i fou poblada, en 1289, per Bernat de Bellvís, en nom del rei Alfons III (1265-1291), amb 120 famílies de cristians el 16
d'octubre del 1289, juntament amb Montesa. El 1319 fou donada per Jaume II (1267-1327) a l'orde de
Montesa, en el qual senyoriu es va mantenir fins el segle XIX. El 14 de
setembre de 1547 el mestre de l'orde, Pere
Lluís Galcerà de Borja, va convertir-la en vila independent i separada de
Montesa. El trànsit dels contendents en la guerra de Successió es va reflectir
en un empobriment de les arques municipals. En 1748 la comarca va sofrir un
terratrèmol que obligà els valladins a buscar refugi fora de la població.
Com
a resultat d'un passat artesanal, que encara es conserva en algunes cases, en
què s'hi manufacturava el vímet hi ha la fabricació de mobles de pi i rattan,
cistelleria i jonc. En l'agricultura predominen com a cultius de secà les
oliveres, els cereals, els ametlers i els fruiters. Els cítrics i diferents
varietats de fruiters, ocupen els cultius de regadiu.
En
1969 l'ajuntament va decidir la creació del Museu Arqueológic Municipal, que
fou ubicat en l'antic Pòsit, edifici de 1789, i inaugurat definitivament en
1978 amb materials de totes les èpoques, des del Paleolític fins l'Edat
Moderna, provinents de diferents jaciments: Cova dels Mosseguellos, Cova del
Cavall, Cova Santa, els Horts (romà)i el Castell (musulmà). També és
interessant la passejada pel casc antic, amb especial atenció a alguns dels
seus carrers més representatius: Santa Creu, Sant Cayetà, Santa Rosa o Santa
Anna. A més podem trobar:
- Castell de Vallada. De vital importància per als musulmans, fou destruït durant la Reconquesta i es troba en estat de ruïna absoluta.
- Església de Sant Bartomeu. Encetada en 1564 i rematada en el XVIII.
- Ermita de Sant Sebastià. Primeries del XVIII.
- Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari. Segle XVIII.
- Capella del Diví Jutge. De 1748.
- Casa de la Por. Actual Casa de Cultura.
- Escultura del Pare Presentat. De 1980.
Escultura
en ferro del "Pare Presentat". Inaugurada l'any 1.980, com a
homenatge i reconeixement a la vida, virtuts i fama de santedat del mercedari
Pare Fra Andrés Garrido (1663-17289,
fill de Vallada.
De
la gastronomia valladina cal destacar l'arròs al forn i l'arròs amb tanda;
també l'arròs amb fesols i naps, la paella o el putxero. I de la seua
rebosteria els rosegons, els rotllets de flora, la monjovena o les fogasses de
Tots el Sants.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada