divendres, 20 d’octubre de 2017

Xestalgar (Els Serrans)

Compta amb un extens terme, de superficie molt montanyenca. Hi ha nombrossos barrancs com ara els del Regajo, Morenillo, Prao, Barco, Boquerillas, Rivera, Terrosa i Escobar; també hi abunden les fonts: San Juan, Grande, Murté, Morenillo, Alcaide, Pocino, Molinero, Penya Maria i Penya Vermella. Quant a les elevacions més importants, hi ha la Penya Maria, el Pic del Brugal i la serra de los Bosques. Altres atractius paisatgístics són la zona de bany del Motor, la sima de la Terra de Roya, la Cova dels Diables i les pintures rupestres de l’abric de Las Clochas. I el Túria i les seues alternatives per a l'oci i l'esport. Tot plegat, Xestalgar ofereix múltiples possibilitats turístiques per explotar: paisatge, esport d'aventura, senderisme...


El topònim de Xestalgar, o Gestalgar, prové de la dominació àrab, aquest nom és un topònim àrab que significa "a l'oest de la vila de Xest o Geste". Hi ha a la Terrrosa un poblat del Bronze i a la zona de la Loma, un d'iber .D’època romana s'hi conserva una làpida trobada en un molí, les restes d’una vila rústica en la carretera de Pedralba i ceràmiques en la Lloma i en la Peça de Anastasio. L'origen del poble, però, és una antiga alqueria musulmana que Jaume I (1208-1276) va donar a Roderic Ortis el 1238; retornada a la Corona, Jaume II (1267-1327) la va vendre a Bernat Guillem d'Entença.


El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar. Lloc de moriscos que en el moment de l'expulsió comptava amb 270 focs, fou repoblat en 1611 per carta poble donada pel senyor vigent: Baltasar Monpal, comte de l'Alcúdia i Xestalgar. El 1646 tenia només 76 cases. El seu darrer senyor feudal fou el duc d'Almodóvar. A partir del segle XVII, Xestalgar experimentà un creixement demogràfic ininterromput que el va convertir en un dels nuclis més poblats de la comarca. Malgrat tot l'emigració i el saldo natural negatiu que mostra la població des de la dècada dels vuitanta han provocat un envelliment d'aquesta i que en el cens de 2015 s'hi registren tan sols 663 veïns, front als 2.000 de quinze anys enrere.


Essencialment agrícola, els principals cultius del terme són els tarongers, garroferes, oliveres i ametllers, podent-se trobar també, encara que en menor mesura, arbres fruiters. Hi ha bestiar d'ovelles i cabres. Les terres no conreades estan cobertes per pins, romaní, sabinas i espart.

La població s’estén al llarg d’un costat de l’Alt Gaspar. Conserva encara la flaire musulmana dels seus fundadors en el carrer de las Peñas, Castillo, Cruz o Verònica. Els monuments més emblemàtics són:
  • Castell de los Murones. Islàmic, del segle XII. L'estat actual és de ruïna; s’hi conserva l’aljub, una torre, part de les muralles i restes dels merlets.
  • Església de la Puríssima Concepció. Amb pintures atribuïdes a Ribalta (1565-1628).
  • Palau dels Contes de l'Alcúdia i Xestalgar. Actualment vorejat pels edificis circumdants.
  • Ermita dels Sants de la Pedra. Barroca, de 1747
  • Font de la Verge de la Penya.
  • Aqüeducte dels Calicantos.
  • El Raval



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada