dimecres, 25 d’octubre de 2017

Quatretonda (La Vall d'Albaida)

El terme municipal de Quatretonda té la serra del Buixcarró com atractiu paisatgístic més important. Hi ha també una bona xarxa de senders que ens permeten recórrer i conèixer llocs com ara la senda dels Cossis, la senda del Barranc dels Conills, la senda del Coto Requena, la Solana de l'Avenc, la Senda de Pinetla, la casa del Barranc de l'Aigua, la font Vella, el pla dels Engolidors, la cava de la Falaguera, el racó del tio Honorio, el cingle dels Escudellerets, l'avenc d'Aldaia i, sobre tot, el de Quatretonda que és el més profund del País i el tercer de l'Estat, a més de la ruta cicloturista de Quatretonda al Buixcarró. El 5 de maig de 2006, la Serra de Quatretonda, amb important patrimoni vegetal, faunístic i arquitectònic, ha estat declarada Paratge Natural Municipal.


No s'han posat d'acord els experts en l'origen del topònim, mentre uns diuen que és iber, d'altres sostenen que romà; en qualsevol cas el que sí que és clar és l'antiguitat del lloc ja que a les partides de Castellarets, Mahiques i Nul·les s'han trobat jaciments del Bronze i ibers, i a Simona restes romanes. La fundació actual, però, es va fer arran d'una alqueria musulmana que Jaume I (1208- 1276) conquistà en 1248 i repartí el 7 de maig d'aqueix mateix any entre Pasqual d'Opta, Doménec de Mola i vint pobladors més segons que consta en el Llibre de Repartiment on se la cita com Quartonda.


En un principi no és si no un carrer de Llutxent, de la qual Baronia formà part fins que el 1585 Felip II (1527-1598), atenent al seu creixement demogràfic i econòmic, li concedeix municipalitat pròpia amb categoria de vila amb tota mena d'atribucions. Al llarg dels anys el senyoriu fou exercit pels ducs de Mandas i els de Vilanova, així com pels marquesos de Dosaigües. La independència eclesiàstica de la parròquia de Llutxent, però, no arribà fins les primeries del segle passat. També en aquells anys de principis del XX l'emigració cap a terres franceses hi aturà el creixement demogràfic.

L'economia s'ha basat sempre en l'agricultura i ara es veu recolzada per indústries de transformació dels productes alimentaris.


Patrimoni:
  • Església dels Sants Joans. De 1596. De transició del gòtic al barroc amb portalada renaixentista i campanar barroc, afegits en 1694.
  • Antiga Casa de la Vila. Del segle XVII. Avui Biblioteca Pública.
  • Cases pairals del XVII com la dels Calatayud, la del Mig, la del Canonge o la de Felip Faus.
  • Arquitectura modernista al Teatre Moderno, la fàbrica d'aiguardent o la casa del tio Gallo. 
  • Ermita de Sant Josep. Barroca. Forma una bella estampa rural amb el Calvari de Dalt, adornat amb rajoles ceràmiques dels segles XVII al XX.
  • Almàssera de Domingo. Encara en funcionament. 
  • Casa de la Bastida. Antiga masia convertida en alberg.
  • Casa del Barranc de l’Aigua. Antiga masia.
  • Construccions en pedra seca característiques de la zona.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada