dimarts, 27 de febrer de 2018

Planes (El Comtat)



També Planes de la Baronia, el municipi inclou els llogarets de Benialfaqui, Catamarruc i Margalida, que juntament amb Planes componien la Baronia de Planes. Assentada en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca, el terme està regat pels barrancs del Sofre i de l'Encantà, tributaris del Serpis, els quals deparen els paratges més interessants del terme.

El topònim fa referència a “lloc pla”. Arreu del terme son nombroses les troballes arqueològiques, n'hi ha en la Cova d’En Pardo, en  la Cova del Barranc de l’Encantada, en la Penya Roja de Catamarruc, en l’Alturó del Mas del Moro, en les Coves de la Vila, en l’abric de la Gleda, en el Barranc dels Garrofers, on hi ha pintures rupestres; en el Barranc de la Penya Blanca, en la Penya de Margarida, en els Llombos i en el de la serra del Xarpolar.


Castell d'origen musulmà, aixecat sobre un poblat del Bronze, passà a poder de Jaume I (1208-1276) en l'any 1245, integrat en el comtat de Cocentaina, mitjançant el pacte de vassallatge efectuat amb el cabdill musulmà Al Azraq (1208-1276). El 1276 passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume, senyor de Xèrica, qui, dos anys després, atorgà la carta pobla. Després fou propietat de diversos senyors: Pere el Cerimoniós (1319-1367) i el seu fill Joan I (1350-1396), Francesc Sarçola, els Centelles, els Català, els Olzina, Miguel Fenollar, l’administració reial de Felip II (1527-1598). Des de 1594 pertanyé als ducs de Maqueda, els quals, el 1611, establiren una carta de poblament amb condicions lleonines. El 1796 els ducs d'Arcos van vendre Planes al marques de Cruïlles.


És un poble agrícola amb una notable especialització en el cultiu de la cirera, malgrat que també es dóna el cultiu dels típics productes del secà mediterrani: l'ametla i l'olivera, amb què s'hi elabora un bon oli.

La flaire àrab es conserva tant al casc urbà com a les restes d'un dels pantans més antics d'Europa o a l'aqüeducte, de possible origen àrab, i la resta de construccions necessàries per a l'explotació agrícola, com ara el molí de l'Encantà. De la resta del patrimoni, citem:
  • Castell de Margalida. Un dels més inaccessibles del País. Es troba en estat de ruïna.
  • Castell de Planes. Musulmà, amb afegits de la Reconquesta. Es troba en la part alta de la població i ha estat adquirit en 1992 per l'Ajuntament.
  • Ajuntament. Segle XVIII.
  • Església de Santa Maria. Construïda sobre la mesquita en el segle XVIII.
  • Masia de la Foia. Conjunt cultural molt important de titularitat municipal, construït com palauet d'estiu a l'any 1868. Es troba en un nivell d'abandonament absolut. Ermita del Sant Crist de Planes. Segle XV.
  • Creu de terme.
  • Moli d'Arcadio. 1813.
  • Moli de la Font de l'Or. Anterior a la conquesta cristiana.
  • Molí de la Font de l'Arcada. També precristià.
  • Aqüeducte. Segles XIII-XIV.
  • Sant Joan Baptiste, de Benialfaqui.
  • Sant Francesc, de Margalida.
  • Sant Josep, de Catamarruc.

En l'apartat gastronòmic destaquen l'olleta i els embotits.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada