dijous, 2 de novembre de 2017

Toga (L'Alt Millars)

La major part del terme municipal es troba plantat de pins i alzines. El Millars s'encarrega de drenar el terreny, molt castigat pels continus incendis de les dues darreres dècades del passat segle. El riu depara també bonics paratges com ara una piscina natural i l'assut per on passa encaixonat entre espectaculars parets de pedra; altres indrets a visitar són la Cova dels Diners i les fonts del Vassall, del Tablar i Fuente Caliente, la més coneguda per comptar amb aigües mineromedicinals de reconeguda eficàcia ja que, fins i tot, han obtingut diversos premis.


La història de Toga, municipi de parla castellana, comença a escriure's al Castillet, o Castell de Ganalur on hi ha jaciments ibers, romans i musulmans (aquests són la gènesi de la veïna localitat de Vallat). Malgrat no haver moltes dades sobre l'origen del poble tot indica que serien els visigots qui el fundaren i els moros qui el donaren entitat; d'aqueixa època se sap que va pertànyer a Zeyt Abu Zeyt (¿?-1269), i que després de la seua conversió passà, en 1247, a l'arquebisbe de Tarragona. En 1535 obtingué la independència eclesiàstica de Vilafermosa. El senyoriu i posterior baronia va pertànyer a Pere Carroz de Vilaragut Insa (primer baró), després passà a Maria de la Concepció i Lluna, i, temps passant, a Ferran Almansa i Arroyo, marquès de Cadimo, qui va vendre-ho en 1913 a Miquel Saavedra. L'expulsió dels moriscs deixà la població en menys de la tercera part i, per acabar d'agreujar aquesta situació, l'epidèmia de pesta de 1707 encara va delmar més la demografia, tot i que seria en aquest segle quan arribaria a abastar el seu màxim de població (500 habitants el 1794).

L'agricultura de secà està pràcticament abandonada i l'única activitat econòmica està en els cítrics que es conreen vora riu.

El nucli urbà ocupa una xicoteta vall que serveix d'unió entre la serra d'Espadà i el massís de la Penyagolosa. Els edificis més sobreïxents són:
  • Arcs del Portalet i de Sant Antoni. Formaven part de l'antic traçat urbà.
  • Ermita de Sant Joan. En ruïnes.
  • Castell de Toga. D'origen àrab, passà a ser casa senyorial i a hores d'ara presenta un lamentable estat.
  • Església de la Immaculada Concepció. Barroca, de 1658.
  • Palau feudal. En ruïna total.

La gastronomia de Toga ens ofereix paelles amb caragols del terreny, olla de verdura i llegums i, de postres, figues albardades.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada