Llíria (El Camp de Túria)

Compta el municipi amb un extens terme, que es reparteix entre els primers contraforts de la Calderona i el pla del Túria, amb Les Ombries com a màxima altura (881 m) i el parc de sant Vicent com a lloc més conegut d'esbarjo. També hi ha La Concòrdia, sistema muntanyenc ideal per al senderisme ja que presenta rica vegetació mediterrània, el poblat iber del Castellet de Bernabé i mostres de l'arquitectura rural com el mas dels Frares, la Casa de Camp, nucli d'edificis de fonaments islàmics i posteriors modificacions que va pertànyer a la cartoixa de Portaceli fins la desamortització; la masia de l'Espinar, on diu la tradició que va morir en 1536 na Germana de Foix (1488-1538); la masia Mollà o el Mas del Jutge.

La Vall d'Almonesir (L'Alt Palància)

Encara que el poble pla s'estima més dir-li Vall de Monesil, començarem dient que el topònim del poble deriva del llatí monasteriu i de l'àrab Al-Munastir. La llengua és la mateixa que es parla en tot l’Alt Palància: el castellà.

El riu Chico, afluent del Palància, és el principal accident geogràfic del terme municipal que també compta amb un bon nombre de fonts com ara la de la Trinitat, o Llarga, la de la Rodana, la de la Masia, la de Balsiallas, etc.

Morella (Els Ports)

L'immens terme ––de relleu esquerp i muntanyós–– regat pels rius Bergantes i Cérvol, depara múltiples oportunitats per a realitzar excursions i passejades, en ocasions a altures superiors als mil metres, com ara la Mola dels Fusters, la Mola del Moixacre, el Turmeli, el Regaxolet, el Bovalar, el Port de Torre Miró, la Nevera de Catí o el Tossal de Xivalcolla. La població es troba molt dispersa ja que, a més de la ciutat, hi ha els nuclis de La Bespa, Xiva de Morella, Primera del Riu, Font d'En Torres, Herbeset, Segona del Riu, Muixacre, Els Livis, Coll i Moll, Morella la Vella, Ortells, La Pobla d'Alcolea, La Roca i La Vallivana.