dimecres, 3 de juny de 2015

Morella (Els Ports)


L'immens terme ––de relleu esquerp i muntanyós–– regat pels rius Bergantes i Cérvol, depara múltiples oportunitats per a realitzar excursions i passejades, en ocasions a altures superiors als mil metres, com ara la Mola dels Fusters, la Mola del Moixacre, el Turmeli, el Regaxolet, el Bovalar, el Port de Torre Miró, la Nevera de Catí o el Tossal de Xivalcolla. La població es troba molt dispersa ja que, a més de la ciutat, hi ha els nuclis de La Bespa, Xiva de Morella, Primera del Riu, Font d'En Torres, Herbeset, Segona del Riu, Muixacre, Els Livis, Coll i Moll, Morella la Vella, Ortells, La Pobla d'Alcolea, La Roca i La Vallivana.

L'antiguitat de Morella la marquen les pintures rupestres de Morella la Vella i les deixalles neolítiques del Bronze i iberes que s'han trobat en Les Solanes, en Hostal Nou i d'altres indrets del terme. El tresor de Morella, col·lecció de monedes dissortadament perdut, ens parla del pas dels grecs. En època romana fou coneguda com Castra Aelia i fou profundament romanitzada, els seua habitants seguiren els costums i les lleis romanes i s'integraren com a municipi romà en la Tarraconense. L'arribada dels berbers va ser l'any 714 i amb ells Morella va ser una important ciutat fortificada; la dominació musulmana no fou tranquil·la: el Cid (aprox.1043-1099) dues vegades, i Alfons el Bataller (1073-1134), en 1117, la van conquerir i tornaren a perdre-la; Ramon Berenguer intentà apoderar-se'n però fracassà; la definitiva ocupació cristiana va realitzar-la el cavaller aragonès Balasc d'Alagon (1190-1239) el 7 de gener de 1232; ell mateix, el 17 d'abril de 1233, donà la primera carta pobla per a 500 pobladors a fur de Sepúlveda i Extremadura; a la seua mort el senyoriu passa a les mans de l’Infant Pere de Portugal. Jaume I (1208-1276) va suprimir el feu i, el 16 de febrer de 1250, va atorgar nova carta pobla, la qual comportà el nomenament com a Vila Reial, el privilegi de fidelitat i importants transformacions urbanes; des d’aquesta data ja pertanyerà sempre al Patrimoni Reial. El 1257 el rei conqueridor concedeix un terreny destinat a la celebració de fira i mercat (l'actual carrer porticat) i a la instal·lació del pes, l'almodí i cinquanta obradors; en 1260 es permet construir cases entre l'església i el castell i com a conseqüència d'aquest desenvolupament urbà, el 1273 s'autoritza la construcció d'un aqüeducte (que s’hi conserva) per a portar a la vila l'aigua de la font de Vinatxos. El fur de Sepúlveda i Extremadura fou la base jurídica del conjunt de poblacions constituïda per la vila capital i un complex de poblets sota la seua jurisdicció; aquests poblets,

considerats com a prolongació urbana de Morella, tenien respecte a aquesta obligacions fiscals (l'aportació de contribucions a la construcció i manteniment de les muralles, per exemple) que foren causa de tensions i enfrontament al llarg dels segles; el desig d'independència dels poblets es va veure satisfet el 1691 quan Carles II (1661-1700) els va concedir l'estatut de vila. Durant tota l'època medieval Morella fou protagonista en la vida política, econòmica i cultural de l'antic Regne, ja que participà en la guerra de la Unió i en les Germanies, sempre al costat del rei. Una epidèmia de pesta en 1672 va fer estralls en la població i va donar lloc a les festes sexennals de què parlarem. En la guerra de Successió es va decantar pel Borbó i, per la seua contribució a la victòria de Felip V, el Socarrat (1683-1746) fou convertida en capital de Governació. Des de 1808 a 1813, any en què el general Elio (1767-1822) va aconseguir entrar a Morella, el poble lluità contra els francesos. Els enfrontaments entre els constitucionalistes i els absolutistes també afectà Morella, que va veure com el 5 de juny de 1822 un grup d'aquests últims ocupava la plaça, dotze dies després tornà a mans reialistes i un any després retornà als absolutistes; a la mort de Ferran VII (1784-1833) esclatà la primera guerra carlista i Morella fou ocupada pel general Cabrera (1806-1877) i designada capital de la Comandància Militar Carlista de València, Aragó i el Maestrat; en 1840 Espartero (1793-1879) bombardejà la vila i aconseguí la rendició dels carlistes; totes aquestes situacions esdevingudes entre el XVII i el XIX van afectar negativament l'economia i el desenvolupament morellà. El 1876, el rei Alfons XII (1857-1885) li va atorgar el títol de ciutat. Durant la guerra civil Morella estigué del costat de la República fins el 4 d’abril de 1938 en què fou ocupada per les tropes franquistes. En la postguerra tota la comarca va ser zona d’0activitas del maquis antifranquista. A partir de la dècada dels seixanta del segle passat les onades migratòries cap a terres més industrialitzades marcà el declivi de laciutat.



La unitat d'explotació característica, motiu d'una assenyalada dispersió de la població, era (i ho ha segut fins temps recents) el mas. A banda de l'aprofitament dels boscs i pasturatges propis (defensats i organitzats mitjançant bovalars i deveses, d'entre els quals destacaven les de Salvassòria i Vallivana), es va practicar durant segles la transhumància, tant cap a les terres veïnes d'Aragó com a les comarques riberenques del Mediterrani. Una institució ramadera peculiar fou la del lligallo, tribunal de pastors que resolia els problemes derivats dels caps de bestiar sense amo. És famosa, encara que ja molt en desús, la fabricació artesanal de les mantes morellanes que es remunta al segle XIII. Actualment l'economia continua basant-se sobre tot en la ramaderia ––20.000 caps de llaner , a banda de cabres, porcs, vaques i braus––. L'agricultura abasta menys importància i quant a la indústria, poc important, podem ressenyar la ceràmica, materials de construcció, serradores i confecció.

La ciutat ja va estar declarada Conjunt Històrico Artístic l'any 1965 i des de finals dels vuitantes del segle passat s'intenta la declaració per la UNESCO de Ciutat Patrimoni de la Ciutat. Cal fer una passejada per Morella i conèixer el barri jueu, el carrer de Balasc d'Alagon ––antigament dels Porxes; els quals, van construir-se el segle XIII per a albergar obradors i tallers–– i la gran quantitat de casals pairals que s'hi conserven: la del cardenal Ram (del XVI, actualment establiment hostaler), la de la Confraria de Llauradors, la dels Estudis, la de Ciurana de Quadres, la de Rovira o el palau del comte de Creixell en són bon exemple. De la resta del patrimoni citarem:

  • Les muralles de Morella. Circumden la ciutat al llarg de 2,5 km, foren construïdes al principi del segle XIV sobre unes anteriors destruïdes pels diversos setges que va patir la ciutat. En 1934 es van trencar algunes parts del llenç per a permetre el trànsit d'automòbils. Es conserven 6 portes i 14 torres:

Torre del Panto (del Públic o del Bordell)
Portal i Torre de la Nevera.
Torre del Racó (del Trinquet o Descoberta)
Portal i Torre de Sant Miquel (Museu Temps de Dinosaures)
Torre Rodona
Torre de la Font
Torre de la Vella
Torre d´Alós o Lanós
Torre Beneito.
Torre de San Francesc
Torre i Portal del Rei
Torre de la Pólvora o del Carraixet
Torre de Fredes, del Sol o de la Llenya
Porta Ferrisa
Portal de Sant Mateu
Porta dels Estudis
Porta del Forcall o d'En Camarasa 

  • El Castell. Construït aprofitant la roca, consta de la Plaça d'Armes a 1070 m., el Palau del governador, de 1713, l’aljub , la torre de la Pardala s. XIV, excusats al vol per on van entrar en 1838 els carlistes, presó del Cacho, restes de palaus reials, la torre de l'Homenatge, i pavellons d'oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures (ibers, romans, àrabs i cristians).
  • Convent de sant Francesc. Gòtic del segle XIII.
  • Basílica Arxiprestal de Santa Maria la Major. Gòtica (1265-1343). Un dels més bells exemplars del gòtic al País Valencià; tant a l'interior com a l'exterior exhibeix superbes mostres d'arquitectura de tots els estils que hi han passat. Conserva un orgue barroc, obra realitzada per Francesc Torrull entre 1717 i 1724 que, amb els seus més de tres mil tubs, constitueix un dels orgues més importants que es conserven de l'època. Té Museu Arxiprestal amb art sacre i orfebreria. Com a anècdota afegirem que Benedicte XIII, el Papa Lluna (1328-1424) va oficiar ací davant Ferran d'Antequera (1380-1416) amb sermó de Sant Vicent Ferrer (1350-1419), qui va obrar alguns dels seus miracles a Morella.
  • Església de sant Nicolau. Romànic de transició. Avui sala d'exposicions. 
  • Escampats pel terme diversos edificis que serviren per a la defensa i la fortificació de la ciutat al llarg dels segles:

Torre Querol
Torre Monserrat
Torre Segura
Torre Grossa o del Molí d'Adell
Torre Marzá. Amb l'ermita i el mas annexos, conformen una bella estampa medieval.
Castell d'Hortells. En el poblet homònim.
Torre Senyor. També en Hortells. En estat d'abandó i ruïna. 
  • Santuari de la mare de Déu de la Vallivana, patrona de la ciutat, la qual imatge (de 29 cms) fou trobada, segons la tradició, el 1233, encara que més aviat seria del segle XIV.

  • Aqüeducte de Santa Llúcia. Segle XIV.
  • Coves prehistòriques de Morella La Vella.
  • Cal esmentar la gran quantitat de masos que hi ha arreu del terme i que constitueixen una bona mostra de l'arquitectura rural valenciana. 


Una cuina que aprofita els productes que dóna la terra, carn, oli i verdures, presenta plats com l'olla o el tombet, tota mena de guisats amb pollastre, conill, corder, vedella o caragols. La llet s'aprofita per fer formatges, brull i una deliciosa collà. També l'ametla té força importància en la gastronomia morellana ja que amb ella s'elaboren carquinyols, ametllats, bescuits, massapans, etc. i, per acabar amb aquest capítol esmentem l'arrop i talladetes, el panfigo i els aiguardents d’herbes.


La festa per antonomàsia és el Sexenni de la Verge de la Vallivana. Té el seu origen en la llegenda de la intercessió de la mare de Déu de la Vallivana en la desaparició de la pesta de 1672. Els llauradors, el Jurat i els Justícies de la Vila oferiren el vot d'organitzar una novena cada sis anys. L'any anterior s'organitza l'Anunci i ja hi ha esdeveniments durant tot l'any: desfilades de carrosses, ornament dels carrers amb catifes de flors de paper fetes per les dones del poble, la taula de la placeta de Tarrascons ––penjada a considerable altura i parada per iniciar un àpat amb tot el necessari––; la Taronja, gran taronja penjada de la que ix un xiquet que recita poemes al pas de la verge i tot un mostrari de dances populars com ara els Torneros, els Teixidors, els llauradors, Arts i Oficis, les Gitanetes, etc., que conformen un ric patrimoni folklòric i etnològic.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada