dimecres, 21 d’octubre de 2015

Navaixes (L'Alt Palància)


Municipi de parla castellana privilegiat per l'existència de nombroses fonts: Curso, Gilda, Baños, 13 caños, Mossen Miguel, la Bañola, Virgen de la Luz i moltes més; i d'altres paratges com ara el Mirador del Paraíso, brollador de l' Esperanza ––que subministra l’aigua potable a la població––, el Salt de la Novia o la cova del Rellotge.

Les deixalles trobades testimonien presència humana des del Calcolític. Tanmateix, l’origen és una aljama musulmana propietat d' Abu Zayd, últim governador almohade de València, ocupada per les hostes de Jaume I (1208-1276) i donada a Eximeno, bisbe de Sogorb, el 1238. Posteriorment va quedar com a patrimoni del mateix bisbat, independentment de la superior jurisdicció, en poder del ducat de Sogorb.




El 1368 el bisbe Joan, de Barcelona, permutà Navaixes pel lloc de Figueres a Maria Sánchez Lumberri. Més tard ––segle XV–– passà, per venda, als comtes de Villafranqueza, que temps després entroncarien amb els comtes de Cirat. Durant aquest període mantingué la població morisca, la qual fou expulsada en 1609.



L’economia és principalment agrícola, tot i que té molta importància com a lloc d’estiueig, la qual cosa fa créixer el sector serveis.



El centre històric manté un clar traçat morisc amb carrers rosts i estrets amb algunes fites arquitectòniques com ara:
  • L'ajuntament, instal·lat en un casalot del segle XVIII.
  • L'església de la Puríssima Concepció.
  • La Torre. Bastida pels moros ––encara que els fonaments podrien ser romans-–– en el segle XI i utilitzada com a torre guaita. Actualment és propietat particular i està parcialment restaurada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada