dimarts, 22 de març de 2016

Bicorb (La Canal de Navarrés)



La parla de Bicorb és, com la de la resta de la comarca, un dialecte de transició, però ja totalment castellà.

El terme municipal, compost per un massís muntanyós cobert de grans masses forestals de roures, alzines, pins, ginebres i savines, on abunden la cabra salvatge; el porc senglar i l’àguila, ofereix paratges dignes de ser coneguts. Destaca sobre tots la Cova de l’Aranya, Patrimoni de la Humanitat, datada entre 1300-1500 aC, és una de les més importants representacions de l’art rupestre amb la seua famosa escena de la recol·lecció de la mel. Altres llocs interessants són: el Caroig (1125 m) al qual, entre altres possibilitats, s’accedeix per una ruta ciclista de molta anomenada entre els practicants d’aquest esport. Per als senderistes hi ha un munt de rutes de què destaquem: la Cova de l’Aranya, el riu Fraile, el barranc Moreno i el Margalló. Els rius Ludey, Fraile i Cazuma (o Cazumba) banyen el terme i, junt a pregons barrancs, formen moles com la Monte Mayor, les Pedrizas o el Benefetal, ––junt al qual es troben els poblats de Calderón, la Rotura i els Morcones, tots tres de l’Edat del Bronze–– de gran atractiu.



Quant al poble podem dir que es tracta d’una antiga alqueria musulmana que fou incorporada al Regne de València per Jaume I (1208-1276), qui va donar, l’any 1259, les alqueries de Bicorb i Benedriz ––de l’àrab Benidrix, (fill de Jonàs)––, a Sanxo Martínez d'Oblites. El 1392 Martí Gutiérrez Doriz posseïa el lloc, que posteriorment, prèvia facultat reial, fou vinculat per Lluís Castellar de Vilanova. Fou centre de la baronia de Bicorb i, des de 1574, rectoria de moriscs; en 1609 hi havia 180 famílies que es rebel·laren contra el decret d’expulsió; durant aquesta rebel·lió el poble va sofrir l’assalt, el saqueig i l’incendi del castell. El senyor vigent de Bicorb, Lluís de Vilanova va participar a Xàtiva en els combats del rei contra els agermanats. La baronia tingué com successius senyors els Castellví, els Frigola i els López d’Aiala. L’11 d’agost de 1961 s’autoritzà a l’ajuntament a dotar-se d’escut heràldic.

El casc urbà se situa en un meandre que forma el riu Cazuma i s’enlaira sobre el municipi a mode d’observatori. Podem veure:

  • Església de Sant Joan Evangelista. Segle XVI.
  • La Puerta del Castillo. Nom amb què es coneixen les escasses deixalles de la casa del comte de Castellar. S’aixecà en el segle XVII sobre les restes del castell musulmà.
  • Fort de les Pedrizas. Fortificació situada a prop dels casc urbà bastit per a lluitar contra la revolta morisca. En absolut estat de ruïna.
  • Assut dels Moros i Charco de los Morteros. Obra morisca.
  • Ecomuseu de Bicorb. Creat per a la difusió i recuperació dels recursos patrimonials.
  • Parc Natural de la Canal de Navarrés. Ofereix informació i guies per a la visita a la Cova de l’Aranya i altres indrets representatius de l’art rupestre llevantí.

La mel, l’oli, la carn i els embotits bicorbins tenen justa fama i són la base de la gastronomia que, entre d’altres plats, ens presenta el gaspatxo manxec, el bressol del qual podria ser precisament Bicorb; el mojete arriero, les farinetes, els griñones, l’arròs amb herbes i les creïlles en brau. De dolç, la mona de pasqua, els rotllos de la Santa Creu i els pastissos de moniato.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada