dijous, 17 d’agost de 2017

Sella (La Marina Baixa)



Situada a la zona meridional de l'Aitana i regada pel riu de Sella, conté paratges com ara el Penyal del Diví; l'Alt de Planes, el barranc de Tagarina, les fonts de l'Alfafara, de l'Arc (amb pintures rupestres datades entre 4.000 i 6.000 anys) i Major on acampar, practicar el senderisme, el cicloturisme o l'escalada, precisament el barranc de l'Arc és un dels llocs més adients d'aquestes contrades per practicar aquest darrer esport en hivern.


Com ja s'ha dit, a la Font de l'Arc hi ha pintures rupestres d'entre 4.000 i 6.000 anys d'antiguitat; també es coneix algun assentament iber, però el que és clar és que el seu origen es remunta a l'establiment d'una fortalesa musulmana que tingué certa importància; va constituir un important nucli de moriscs dependent de Cocentaina. En l'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115 cases que romangueren absolutament buides i el lloc despoblat per la maleïda mida de Felip III (1578-1621). Fou repoblada amb mallorquins a instàncies del senyor territorial, la qual jurisdicció fou exercida pels Calatayud. El segle XVIII va pertànyer als comtes de Cirat. La seua església va estar annexa a la de Finestrat fins l'any 1574, en què es va erigir en parròquia independent. El nombre d'habitants va disminuir dràsticament al llarg del passat segle a causa de l'emigració envers la costa.


Població d'economia tradicionalment agrícola, sofreix els embats del turisme en forma d'insostenible desenvolupament urbanístic a causa de la proximitat al monstruós nucli turístic veí: Benidorm. També abasta importància en la seua economia el turisme rural. S'hi mantenen uns quants tallers de ceràmica artesanal.

La ubicació del poble, penjat entre dos barrancs, amb carrers rosts i estrets coronats per l'ermita de Santa Bàrbara (BIC) i el Castell homònim ens regala una estampa impagable.



Altres edificis interessants són:
  • Església de Santa Anna, del segle XVI amb importants retaule i campanar.
  • Palau i Torre de la Baronia.
  • Vell Molí.
  • Llavaner municipal.
  • Pont Vell
  • Cementeri Vell.

Del patrimoni immaterial cal esmentar la llegenda del Tresor del Divi, de què hi ha diverses versions, associades a històries dels moros, però totes coincideixen en el fet que a Sella hi havia amagats molt or. Pareix ser que a banda de la part de llegenda pot ser hi haja part de veritat i que en algun moment a la Cova del Diví s'hi trobara un tresor que bé podria provenir de l'Edat del Bronze o dels ibers i que fou descobert per un tal "agüelo Giner", la qual família visqué uns anys d'esplendor econòmica i social que desaparegué amb la seua mort, per raons de la mala administració dels hereus.

Els dinars dels sellards són els típics de la zona: arròs amb fesols i penques, fasedures, borra de melva o coques de pebrera amb tomaca complementats per bona varietat de dolços.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari