dissabte, 9 de setembre de 2017

Llombai (La Ribera Alta)

El terme, localitzat a la subcomarca de la Vall dels Alcalans, se situa a la marge dreta del riu Magre i conté paratges de gran riquesa ecològica com ara Els Cerros (Paratge Natural des del 22 d’abril de 2005) amb la cova de les Meravelles on es poden trobar diverses espècies de rat penat, fins i tot algunes en perill d’extinció, i el Tello, pic més alt del poble (361 m) i igualment declarat Paratge Natural el 6 de maig de 2005. El poble forma juntament amb Catadau i Alfarb l'anomenat Marquesat.

L'etimologia del topònim seria la veu llatina lumbariu: loma. Les troballes al terme (fletxes, sílex, pedra foguera...) confirmen la presència humana als primers temps de l'Edat dels Metalls, entre el 2250 i el 1500 aC. Del Bronze hi ha utensilis de conxa i os, ceràmica i d'altres a la Talaia, al Corral del Cortisar i a la Cova de les Meravelles. Tot i això els seus orígens com a nucli podrien remuntar-se a l'època romana com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al terme. Llombai fou una alqueria musulmana --de la qual depenien Alfarb, Catadau i Aledua-- ocupada per les tropes de Jaume I (1208-1276) en 1238 i donada a Guillem de Galàubia; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra. El 1306 pertanyia a Gonçal Garcia, senyor de Moixent, per donació de Pere II el Cerimoniós, amb tota jurisdicció (alta i baixa) i el mer imperi. En 1329 es va crear la parròquia. El 1338 passà a Galceran de Centelles i de Vilanova, senyor de Torralbes; en aquesta família romangué fins el 1490, en què a Guillem Ramon I de Centelles-Calataiud va vendre Llombai a Roderic de Borja (1432-1503) --més tard nomenat papa amb el nom d'Alexandre VI.
En 1522 els agermanats d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els moros. En 1525 es donà validesa a aquests baptismes, es tancà la mesquita i s'obligà als conversos a lliurar les armes. En 1530 Carles I (1500-1558)va concedir a la vila de Llombai el títol de marquesat, el qual títol va recaure en el primogènit de Joan de Borja i Joana d'Arago, Francesc de Borja i Aragó (1510-1572), cavallerís major de l'emperadriu Isabel de Portugal (1503-1539) i duc de Gandia --canonitzat en 1671 per Innocenci X--, el qual va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu. Els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar l'avalot dels del marquesat, els quals elegiren rei a un morisc de Catadau, anomenat Tirig, el qual acabà sent derrotat, decapitat i penjat públicament a València. El 1611 Francesc Carles de Borja (1595-1632) donà carta pobla a cristians vells d'Aledua --que roman despoblat des de llavors--. L'any 1701 foren delimitats els termes de Llombai, Real de Montroi i Montserrat d' Alcalà. Tot el segle XVIII fou de prosperitat, tant pel desenvolupament agrícola com per l'augment demogràfic. Fins a l'any 1707 Llombai va pertànyer a la demarcació històrica de la Governació de València. Al llarg d'aquell segle el marquesat passà successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent i als Téllez-Giron, ducs d'Osuna. Segons Francesc Benlloch, governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6. Els productes als camps llombaïns eren a finals del XVIII oli i garrofes, sobretot, però també figues, panses, vi, morera (seda), blat, dacsa, faves i ordi.
Durant la guerra del Francés, en 1808, van organitzar-se guerrilles a Llombai contra les tropes napoleòniques, que eren armades i instruïdes al convent pels frares dominics. També en les guerres carlistes el poble fou testimoni de diversos enfrontaments: el capitost militar de Llíria, Josep Santés i Murgui, que havia estat vençut a Bocairent per Weyler (1838-1930), saquejà Llombai i hi imposà impostos de guerra als veïns. En 1904 hi arribaren les fonts públiques i l'enllumenat elèctric; aleshores Llombai comptava amb dos teatres, posada i quatre casinos. En alguns moments de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.


L'economia continua sent bàsicament agrícola: vinya (vi i moscatell), garrofera, olivera, ametler i taronger. També hi ha granges avícoles, quelcom d'apicultura, una important cooperativa vinícola i fàbriques de mobles.

El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb. El patrimoni de què podem parlar és el següent:
  • Església de la Santa Creu, integrada en l'antic convent de dominics, del qual hem parlat Reformada en 1686, compta en l'actualitat amb elements gòtics, barrocs i xoriguerescs. Són importants les restes del claustre.
  • Ermita de sant Antoni Abat. Segle XVII.
  • Castell d'Aledua . En absoluta ruïna, només roman la torre principal.
  • Estàtua de Sant Francesc de Borja. 1968.
  • Calvari de taulells, típic  valencià. Segles XIII i XIV.




Cap comentari:

Publica un comentari