dijous, 22 de març de 2018

Parcent (La Marina Alta)



El terme municipal s’ubica al llarg de la vall del riu Xaló i conforma amb set poblacions pròximes la Vall de Pop; paga la pena conèixer la Font de la Rampuda i la Font de la Foia.

Sobre el topònim hi ha diferents versions: una diu que tindria la seua arrel en un mot d'origen iber: bart, que significaria“humidal” a causa d'una font que hi rajava fins el riu de Xalò; altra, que derivaria de Persius i una tercera que ho faria de Percennius. En el Llibre de Repartiment apareix citada com Parsen i no serà fins el segle XVI quan es valencianitze adquirint la forma actual. Era un dels nuclis musulmans de la vall de Xalò quan va ser ocupat per l'exèrcit de Jaume I (1208-1276). Més tard tornà a ser escenari bèl·lic per estar dintre de la zona d'actuació de la revolta musulmana liderada per Al-Azraq (1208-1276, sufocada la qual el rei va expedir document datat el 17 de febrer de 1259, pel qual s’ordena al batlle reial Eximen de Foces que faça donació de cases i terres de l’alqueria de Parcent a Pere Corts i altres pobladors.



Fou capçalera de la baronia del seu nom. A conseqüència de la conversació forçosa dels mudèjars al cristianisme, tornà a ser el focus de rebel·lions. El 1529 fou saquejada la població pels pirates de Barba-roja (1475-1546) i, el 1534, hi hagué una nova incursió que segurament aprofitaren molts moriscs del lloc per a fugir cap a Àfrica, portant-se amb ells a Pere Andreu de Rodo, senyor de la baronia. El decret d'expulsió del 1609 va provocar un altre esclafit turbulent, per la qual cosa els moriscs de Parcent, juntament amb els d'altres poblacions, en nombre superior a 19.000, arribaren a prendre el castell de Pop, però foren reduïts pel novembre d'aquell mateix any, després de sofrir setge i més de 4.000 morts. El 19 d'octubre del 1611 es va concedir permís al monestir de la Mare de Déu de les Fonts per a poblar el lloc de Parcent, entre d'altres. El 12 d'agost de 1612, fra Francesc d'Almenar, prior del monestir citat, atorgà carta de població per als repobladors. El 28 de maig de 1635, el monestir va vendre la baronia a Constantí de Cernesio Odescalchi.

 

Felip IV (1605-166549 va elevar la baronia a la dignitat de comtat a favor d’aquest mateix senyor. Una descendent de l’anterior, la senyora Josefa de Cernesio i Bazan de Benavides, es casà amb don Joaquín de la Cerda i Téllez Girón, de la casa de Medinaceli. En 1914, el rei Alfons XIII (1886-1941) va elevar a la dignitat de duc al novè comte de Parcent, don Fernando de la Cerda i Carvajal.


L'economia s'ha basat tradicionalment en l'agricultura: ametla, taronges i raïm; precisament l'ancestral cultiu de la pansa proporciona actualment vins dolços de gran qualitat; a més a més s'hi estan elaborant en diversos cellers ubicats al poble bons vins; nogensmenys són cada vegada més els veïns que, atrets pels negocis turístics, treballen a la costa sense abandonar la tranquil·litat del poble per a residir.


Per arribar al casc urbà cal pujar el coll de Rates, port situat als 690 m d'altitud; el patrimoni parcentí presenta:
  • Església de la Puríssima.
  • Casa de Gabriel Miró (1879-1930). Que hi va escriure algunes de les seues obres.
  • Cova del Xilè.
  • Diversos riu-raus, edificacions on es posava a assecar la pansa.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari