dimecres, 18 de desembre del 2013

El Betlem de Tirisiti (Alcoi. L'Alcoià)

A finals del segle XIX hi havia  a Alcoi tres betlems. De la fusió d’aquells va néixer el Betlem de Tirisiti.


Es tracta d’una funció teatral amb titelles de les denominades de peu i vareta que es representa cada any des de finals de novembre fins l’arribada del Nadal al Teatre Principal. L’argument incorpora les tradicions nadalenques i també costums de l’Alcoi d’antany, com ara, corregudes de bous, els Moros i Cristians i d’altres.

La barreja de personatges, també molt eclèctica, va des del propi protagonista, Tirisiti, un tipus de mal caràcter que es fica en tot i en tots (aquest personatge necessita de més d’una titella ja que canvia constantment d’indumentària). Tereseta, la seua dona, que està embolicada amb el rector i que disfruta fent-li males passades Tirisiti, que és avisat pel públic cada vegada que ella li prepara una malifeta. La Sagrada Família que vaga per Alcoi en busca de refugi i ningú vol donar-li’l, ni tan sols Tirisiti, que és l’amo de la venda.

L’Agüelo, vell remugador, que és un dels que més fa riure els menuts pels seus crits i moviments nerviosos. El sereno, que compleix la seua funció donant l’hora en tot moment, tot i que quasi mai les seues informacions són massa exactes. El narrador, normalment interpretat per una dona, que, fora d’escena, s’ha d’esforçar en fer entendre els textos, no sempre de fàcil comprensió, al temps que imita el parlar dels alcoians castellanoparlants exagerant la pronunciació d’aquests. Els Moros i Cristians que, acudint a la cridada dels Festers interpreten un pasdoble memorable. El rector, el sagristà, el Jesuset, Clásico ––torer alcoià––, els Reis Mags, sant Jordi, els pastorets. En fi, un fum de personatges que composen una de les ofertes més atractives del nadal valencià.

La representació comença amb una veu en off que introdueix la part sacra amb el contingut clàssic de qualsevol betlem: Sagrada Família, Reis, Herodes, etc. A continuació comença la part més lúdica amb l’eixida del bou al qual intenta torejar el torer Clàsico i que acaba enganxant Tirisiti dins de sa casa, els Moros i Cristians, la Missa, amb l’agüelo pegant pals a Tirisiti i al sagristà; el rector tocant-li el cul a les xiquetes, la Tereseta, embolicant-se amb el capellà; el sereno establint un diàleg amb els xiquets al voltant de l’hora; el públic cantant: “el sereno s’ha perdut en la Font de la Salut”, l’aparició de Sant Jordi... Fins que arriba l’acte final en què Tirisiti s’apuja a un globus per a anar-se’n a la Lluna i que culmina amb l’esclafit del globus que cau a terra entre el deliri dels espectadors.


Tot plegat, el Betlem de Tirisiti suposa una manifestació històrica i antropològica única al País Valencià i, pot ser, de tot l’estat. Compta amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural i va ser declarat Bé Immaterial d’Interès Cultural el 26 de novembre de 2002.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada