Muro (El Comtat)

El terme municipal s'estén al redós de la Mariola i està regat pel riu Serpis o d'Alcoi. Llocs d’interès: la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet, el parc i paisatge del Batà i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorregut PR-V56.

L'origen més remot que coneixem són les restes de la Cova Beneito, que podrien remuntar-se fins els 35.000 anys; més recents, les deixalles trobades en les terrasses del Serpis o el poblat ibèric del Frare d'Agres. La primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment en què es reflexa la donació a Çalema Hoto, moro de Xàtiva, dels forns i molins existents en el lloc, i de l'alqueria de Turballos al seu Justícia, de nom Pere del Bosch.

El 1291 formava part del feu entregat per Jaume II (1267-1327) a l'almirall Roger de Llúria (1250-1305), la qual família gaudí de la possessió fins el segle XV en què novament passà a la Corona. En 1448 Alfons el Magnànim (1396-1458) atorgà el títol de comte de Cocentaina a Eximén Pérez de Corella, i Muro resta inclòs en el comtat. Fra Bartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant Joan Baptista, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla, Benàmer i Alqueria de Serra, però no es convertiria en parròquia independent fins quaranta i quatre anys més tard. Posteriorment, Muro abastà el títol d'Universitat i la separació de Cocentaina, mitjançant privilegi concedit pel comte d'aquesta última vila.

Fou un important nucli de moriscs format per uns 1500 habitants, els quals sofriren forta pressió senyorial i deixaren el lloc absolutament despoblat al ser expulsats en 1609 per Felip III (1578-1621). Aquesta despoblació intentà solucionar-la, l'any 1611, el comte de Cocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roiç de Corella, que va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, es li devien pagar elevats imposts i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària; aquest contracte desavantatjós portaria a la ruïna els camperols i constitueix una peça clau per a entendre la revolta de la Segona Germania, que va tindre lloc el 1693 i de la que era capitost militar el cirurgià murer Josep Navarro, qui s'enfrontà a les tropes reials resultant derrotat en la batalla que va tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes. En 1706 assolí el títol de vila.

En la guerra de Successió estigué en el bàndol maulet lluitant en el port d'Albaida contra les tropes del Borbó. A les primeries del segle XVIII hi hagué una epidèmia de còlera que va deixar aïllat el poble, aleshores els queviures els arribaven gràcies a la solidaritat dels alcoians, que se’ls enviaven pel riu Alcoi. En homenatge a aquells fets i per Reial Decret de 1917 es va fer oficial el topònim actual, tot i que l’article s’ha anat perdent amb el pas del temps. Com que també és conegut com Muro del Comtat, en l’any 2000 es va demanar el canvi de denominació per a tornar a l’històric topònim de “Muro” però la demanda va ser rebutjada.

La immigració, atreta per la indústria tèxtil, que s’ha convertit en la base de la riquesa murera, va duplicar la població en el segle XX. També hi és important l'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets i ceràmica, entre d'altres. Del passat agrícola roman, sobre tot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excel·lent oli en les diverses almàsseres que hi ha a la vila.

Muro conserva casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l'Ajuntament o el de la Biblioteca Municipal. De la resta del patrimoni citem:

• Església de sant Joan Baptista. Neoclàssica, del XVIII, construïda sobre l'antiga mesquita.
• Església de San Francesc de Turballos . Segle XVIII.
• Palau de la Senyoria. Renaixentista, amb balcons de ceràmica valenciana.
• Font de Sant Roc. 1707.
• Castell i Museu fester.
• Església de Sant Joaquim de Setla de Nunyes.
• Església de Santa Maria de Gràcia de Benàmer .
• Ermita de la Verge dels Desemparats. Segles XVIII-XIX.
• Ermita de Sant Antoni.
• Col·lecció museogràfica Municipal L'Almassera. Museu viu de l'oli. Segle XIX.
• Els taulells devocionals, una tradició permanent.
• Monument homenatge al Tio Pep, canço popular cantada arreu del País.
• Mural, al parc del Batà, homentage a les més importants figures de les lletres valencianes.
• El fumeral.1921.
• Llavaner.
• La Cova Beneito. Important jaciment arqueològic descobert en 1979.
• Oliveres centenàries.

Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro , el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.

Entre d'altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les Carnestoltes amb més anomenada del País.

La borreta, el blat picat o les bajoques farcides, juntament amb bons embotits constitueixen l'oferta gastronòmica murera.