Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Gorgos
--o de Xalò-- i al peu de la serra del Cavall Verd, l'orografia hi és molt esquerpa
i depara força llocs dignes de visita arreu del terme, com ara la pujada a la Penya
de l’Altar (890 m), al Cavall Verd, muntanya que sembla la cara d’una dona; el paratge
del Llavador, els barrancs d'Alcaina i de Galistero, la ruta de la Penya Blanca
denominada d'aquesta manera perquè està enclavada en un paratge on mai pega el sol
o les fonts de l’Ullet, la dels Pasqualets la de Dalt, la del Mirabó, amb
alguns brolladors naturals.
D'origen àrab, després de la conquesta es mantingué
la població morisca, que, poc abans de la seua expulsió en 1609, s'acostava als
200 habitants. Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d´Altafulla, però després
fou recuperat per Al-Azraq (1208-1276),
el qual li ho lliurà a Jaume I
(1208-1276) mitjançant el pacte de La Jovada. Des del 1329 fou propietat de Vidal de Vilanova i els seus successors.
En 1544 apareix com a senyoriu de la família de Pere Andrés. En conèixer-se
la notícia de l'expulsió, els moriscs d'aquesta població, juntament amb altres 14.000
de la zona, es van fer forts a la Vall d’Alauar. Des de Benigembla Agustí Messia, capità de l’exèrcit cristià,
dirigí l'operació que acabà amb la revolta davant la carència de queviures. El 1676
passà a formar part del comtat de Parcent, al crear-se aquest, i posteriorment a
mans de la família de la Cerdà.
L’ocupació
fonamental dels benigemblins és l’agricultura, fonamentalment cítrics i raïm, base
de la seua economia, la qual es complementa amb algunes cases de turisme rural.
S’hi conserva l’artesania dels cabassos de palma.
Monumentalment:
- Església de sant Josep. Segles XVIII-XIX. Amb bell campanar barroc.
- Safareig.
- Sindicat. 1925. Eclèctic. Es va restaurar per a fer-lo servir com a centre cultural.
- Pont de Parcent
- Castell de Pop. D’origen islàmic. Destruït per ordre de Pere III el Gran (1240-1285), queden unes poques restes a la serra del Cavall Verd.
- Alguns riuraus, hui en desús, testimonis de la producció de pansa, que durant un temps fou el motor econòmic del poble i de la comarca.
De la seua gastronomia, cal
esmentar l'arròs caldós amb fesols, cards i naps, i una gran varietat de coques:
farcida, amb tomaca i pebrera, de molletes...
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: En aquest article hi ha imatges que han
estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la
seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada