Vilamarxant (El Camp de Túria)

El terme compta amb un relleu molt accidentat solcat pel Túria i amb Les Rodanes que és l’elevació més important del terme, que va ser declarat Paratge Natural pel Govern Valencià el 8 de febrer de 2002, on poden trobar-se fins a 11 coves i avencs en un dels quals, en 2008, un grup de biòlegs del desaparegut Museu Valencià d'Història Natural, van fer una troballa d'abast internacional, es tracta d'uns insectes cavernícoles extraordinàriament bonics i fràgils que s’alimenten xuplant les arrels dels arbres i els arbustos que penetren a l’interior de les cavitats. Són cigales cavernícoles cegues i amb unes ales blanques contornejades per un halo blavenc púrpura que centellegen amb la llum, anomenats poèticament "les fades dels boscos subterranis".

Hi destaquen les restes, trobades al seu terme municipal d'un poblat, sens dubte corresponent a l'Edat del Bronze valencià, en l'Alt dels Castellets; també s'hi ha trobat tombes fenícies, així com les restes, d'època romana (segles I o II), i una làpida semproniana que es troben en la partida de la Villalba. No es coneix l'origen històric d'aquesta població però al carrer València s'han trobat restes del castell, de la mesquita, de la casa de Cadí i del cementeri. La primera documentació que apareix documenta el poble com Villamargen i es remunta a temps de la conquesta cristiana. Fou donada, per Jaume I (1208-1276) a Pere Cornel el 1238, però, més tard, el mateix rei va donar-la de nou a Ximén Pérez d'Arenós, a canvi d'algunes possessions d'aquest cavaller. El 1335 va passar a Blas Maça de Verga, i posteriorment a les famílies de Montcada i Villalba, per a acabar finalment en el ducat de Gandia.

L'economia continua depenent de l'agricultura tant de secà com de regadiu. Altres fonts d'ingressos són la ramaderia de què hi ha ovelles, porcs, vaques i granges de pollastres i una naixent indústria ceràmica i de conserves vegetals.

Els edificis més interessants són:

• Església de Santa Caterina màrtir. 1887-1900.
• Ermita de Sant Francesc Xavier
• La Torre. Segurament únic vestigi del castell musulmà que hi hagué i que es troba absolutament desaparegut. Hi ha un projecte municipal per a la restauració de la torre i del seu entorn. Està declarada BIC.
• Ermita de l'Assumpció de Monte Horquera
• Llavador municipal. 1903.
• Mas de Teula. Segle XIX.
• Mas dels Frares. Antic convent.
• Mas del Moro. Segle XIX. Amb aqüeducte de 1907.
• Mas de la Barca. Segle XIX.
• La cisterna. Dipòsit d'aigua d'època medieval del segle XV, d'origen àrab, situada a l'edifici que porta el seu nom. Recentment restaurada i convertida en Centre Cultural.
• Trinxeres i búnquers de la Guerra Civil.