dimecres, 8 de maig de 2013

Begís (L'Alt Palància)


Se situa en la vessant NE de la serra d'Andilla, a 800 m d'altitud, el terme està solcat pels rius Palància i Canales i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) entre d'altres. Hi ha paratges que paga la pena conèixer com la ja esmentada Font de los Cloticos, el barranc d'Agualobos o el naixement del Palància, i, sobre tot Peñaescabia (1.331 m ) declarat Paratge Natural Municipal el 26 de novembre de 2004. La flora i la fauna mediterrànies està representada per l'esquirol, la rabosa, el porc senglar, l'àguila real, el pi, el teix, l'àlber i gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.

Naixement del Palància
Hi ha cinc entitats de població: Begís, Masía de los Pérez, Ríos de Arriba, Ríos de Abajo, Arteas de Abajo i Arteas de Arriba. Ací, com a la resta de la comarca de L’Alt Palància, parlen castellà però tant elements de la toponímia com, sobretot, els arxius de la seu de Sogorb (capital de la comarca) permeten afirmar que durant segles va ser de llengua catalana.

Ermita de Loreto
L’aqüeducte indica que els romans passaren per ací i algunes troballes en el poble documenten la presència dels ibers. Però la fisonomia del poble apunta a una fundació musulmana. Fou conquerit per Jaume I (1208-1276) el 1228. Aqueix mateix any Pere Fernández d'Azagra s'apoderava del castell i la terra per a revertir-la a la Corona al mateix temps que la sotmetia al bisbat de Sogorb. El mateix Jaume I atorgà, el 1245, el castell de Begís i les seves terres a l'orde de Calatrava, en poder de la qual va romandre, amb el títol de baronia i vot en Corts, fins que s'incorporà a la Corona en 1523. El 18 d'agost del 1276 Roi Pérez, comanador major d'Alcanyís, concedí carta de població, a fur de València, a 110 homes. El 1838, amb motiu de les guerres carlines, fou ocupada la vila pels carlistes i assetjada dues vegades pel general Azpírez. Durant el regnat d'Isabel II (1830-1904) va ser senyor del lloc el duc de Montpensier.

Font dels Cloticos

A finals del segle XVI s'hi crea un important comerç de gel amb València gràcies a la major concentració de dipòsits de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida . Actualment el motor de l'economia és l'envasament i venda de l'aigua de la font de Los Cloticos, de merescuda fama. També hi ha activitat agrícola i ramadera.

Els carrers del poble, estrets i costeruts, defineixen l'estampa típica del poble de muntanya. Del seu patrimoni s'hi conserva:
  • Església de nostra senyora dels Àngels. Façana renaixentista.
  • Ermita de la verge de Loreto.
  • Horno del Infante.
  • Molino del Infante
  • Granero del Infante
  • Aqüeducte romà pel que arribava l'aigua de Los Cloticos a la població. Tenia set arcs, dels quals només resten cinc.
  • El castell fou una fortalesa important de la que només hi ha llenços de la muralla i trossos d'algunes torres.
  • Sant Joan Baptista, d' Arteas d'Abajo.
  • Museu d'Etnologia.
El Castell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada