dilluns, 27 de maig de 2013

Forcall (Els Ports)

El topònim del lloc, sembla que prové del fet que està voltat de rius i muntanyes que fan una mena de forca. Abrigat per les moles de Garumba, de sant Marc, de la Vila i de sant Roc i els rius Caldes, Cantavella i Bergantes, el terme és ric en fonts: la de santa Anna, o de la Salut, referenciada en 1649, amb propietats mineromedicinals; les Fontetes, la Felipeta, la de l'Om, la de la Vila, declarada Paratge Natural Municipal el 14 d’octubre de 2005; la del Roure, la de la Teula i, al bell centre del poble, la del Convent; també hi ha els llavadors d'Escuriola i Picolixa. L'accidentat del terreny ofereix grans possibilitats de fer excursions a peu com ara anar al Mas del Racó, amb el seu monumental roure; a la roca del Migdia, al molí Matalí, ala Cova del Maquis o a l'ermita de sant Cristófol de Saranyana, per citar unes quantes rutes on podem guaitar voltors o cabres salvatges i les més de 400 espècies vegetals que s'han catalogat al municipi. 


Plaça Major
Nombroses troballes arqueològiques donen fe de l'existència de poblats prehistòrics arreu del terme, però sens dubte el més interessant és el de la Moleta dels Frares, possiblement la Res Publica de Tolomeu, nucli iberoromà de gran importància estratègica; l'actual població té el seu origen en unes alqueries àrabs, conquistades en 1235 per les tropes de Gil d'Azagra i Benito de Torres, oficials de Balasc d'Alagon (1190-1239), sota el senyoriu del qual, i durant quasi 450 anys, pertanyia a les tradicionals aldees de Morella.En 1240 passa a domini de l'Infant Pere de Portugal qui va donar carta pobla atorgada pel seu lloctinent Pere Núñez, alcaid de Morella a 12 homes. El 2 de maig de 1264 assolí la categoria de vila. Fou fortificada en 1361. Després d’una llarga història de conflictes amb Morella va aconseguir la independència municipal com a Vila Reial el 9 de febrer de 1691 per privilegi del rei Carles II (1661-1700). Durant la guerra de Successió abraçà la causa de l'arxiduc Carles d’Àustria(1685-1740). Com la resta del Maestrat fou zona d'intensos enfrontaments durant les guerres carlistes.


Església de l'Assumpció. Segle XIII
La seua dilatada història ha deixat petjada en l’arquitectura poble, la passejada pel qual ens transporta a èpoques pretèrites entre carrers estrets, atzucacs, palaus i casalots pairals dels quals destaquen els dels Forts, els Maçaners i els Berga. Relacionem tot seguit el patrimoni de Forcall:
  • Plaça Major. Interessant conjunt monumental únic en la comarca i dels més importants del País Valencià, amb porxades d'arcs de mig punt dels segle XVI-XVII i voltada d'edificis emblemàtics com ara:
  • La Casa de la Vila, segles XVI-XVII, ubicada en el palau gòtic de Les Escaletes el qual alberga també el Mesó de la Vila i l'antiga església de sant Miquel
  • L'Almodí, segle XVII, amb una curiosa torre amb rellotge.
  • Palau dels Miró Osset, segle XVI, edifici propi de l'arquitectura aragonesa amb preciós aler de fusta i 36 arcs en la planta més alta. Actualment rehabilitat i convertit en establiment hostaler.
  • Forn de la Vila, segle XIII, el més antic d'Europa en funcionament.
  • Església de l'Assumpció, originària del segle XIII, reconstruïda en 1860, conserva elements de la primitiva. Destaca el seu campanar barroc, de 55 m d'alçària, una talla de fusta del XVI i uns frescs del morellà J.F. Cruella. 
  • Moleta dels Frares, o de Libòrio. Fortalessa natural pràcticament inaccessible on s'assentarien el primers pobladors de la vall. Es tracta del jaciment arqueològic més important de les comarques del nord. Descobert en 1876, conserva la muralla, però les inclemències meteorològiques, les rapinyes furtives i els actes vandàlics, units a l'escassa protecció oficial fan que les deixalles es troben prou deteriorades. 
  • Conjunt monumental de l'ermita de sant Josep i el Calvari. 
  • El Convent. Segle XVIII. En avançat estat de ruïna. 
  • Ermita de la Verge de la Consolació. 
  • Ermita de sant Joaquim de Menadella . Segle XVIII. 
  • Ermita de la Consolacioneta . Any 1673.
  • Ermita de la Mare de Déu del Pilar. Construïda pel Mestre obrer Raimon Monfort , anomenat "el tío Mona", continuador dels obrers dels segles XVI i XVII, va construir aquesta xicoteta capella, a la carretera de la Todolella, en 1911.
  • Ermita de sant Cristòfol de Saranyana . Documentada ja en 1332, l'edifici actual prové de 1701. 
  • Nevera de gel. 
  • Colecció museogràfica permanent. Dóna a conèixer la història i l'etnologia forcallana. 
  • Menció especial mereixen les nombroses masies escampades pel terme, catáleg viu de l'arquitectura rural del Maestrat, que relacionem a continuació: Barberà, Barberà riu Xiva, Caietano, Carbó, Custodia, Dionisio, Dolç, Fàbrica de Palos, Frares, Grellera, Hostal Libòrio, Llorenç, Mampel, Marianet, Menadella, Molí Matalí, Molinos, Montanyés, Parra, Planxat, Racó, Refoies, Roc, Roig, Sebastiana, Torre Amela, Torre Folch, Torre Selló, Torreta, Vito i Xorrador. 

Forn. El més antic d'Europa en funcionament
Compta Forcall amb una de les festes més interessants de les nostres contrades, la de Sant Antoni, que s'hi celebra el 17 de gener, que ha conservat la tradició en nombrosos actes de què destaquen; la Plantà del Maio, la Vida del Sant, la Santantonada, la Cremà de la Barraca i Els Botets. També són interessants les festes patronals (finals d'agost, principis de setembre) pel mostrari de danses populars que s'hi ballen, com ara la dels Dansants, la dels Llauradors, la de les Gitanetes o la de les Varetes. 
Casa de la Vila

Per acabar hem de dir que a Forcall es menja bé i d'això donen testimoni els seus embotits, la seua carn, plats com el recapte o olla forcallana, la sopa forcallana, el conill amb caragols, la gallina trufà i dolços com les coquetes, els corets, els carquinyols o els ametllats, sense oblidar una deliciosa collà. 
Carrer típic
Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada