dimecres, 5 de juny de 2013

Parc Ribalta (Castelló de la Plana)

El parc de Ribalta va ser dissenyat per Lluís Alfonso en 1869 als voltants de l'estació de trens, sobre el solar de l’antic cementiri municipal del Calvari. Amb un perímetre quasi triangular, el projecte original estava composat pel parc de l'Albereda (posteriorment de l'Obelisc) i el jardí de Ribalta, pintor català del segle segle XVI que, durant molt de temps es pensava que havia nascut en una casa que estava en el solar que ocupa el jardí. En 1876 va sofrir una ampliació sobre terrenys cedits pel comte de Pestagua. Ambdós parcs, també de forma triangular, estaven separats per una carretera que fou desviada per poder integrar-los en un sol parc i que, amb el pas del temps ha allotjat el Passeig de Cotxes i, actualment, les vies del tramvia.





En 1886 va ser dotat il·luminació a gas, la qual va ser substituïda per fanals elèctrics en 1913.

En 1898, Francesc Tomàs Traver, va erigir l'Obelisc, que donà nom al parc, en commemoració del setge a què el general Cabrera (1806-1877) va sotmetre la ciutat en 1837. Va ser assolat el 1938 i reerigit el 1980.



En 1903 la construcció d'un pou va permetre dotar d'aigua, de reg i ornamental, el jardí. Amb un munt de replacetes amb bancs de ceràmica, al centre del parc conflueixen la resta de camins que el composen, els quals estan plens de senders laberíntics, coneguts com les maranyetes.

En 1934 va construir-se el Templet de la Música, obra de Francesc Maristany. D'estil modernista, compta amb 16 columnes geminades que sostenen la cúpula.  Està dedicat als músics Chapi, Falla, Bretón i Giner i constitueix u dels atractius del parc ja que s'hi celebren concerts els diumenges.



En 1941, al costat de la Caseta del Pou (1904) es va col·locar un gran colomer que encara s'hi conserva.

Recentment es va enderrocar la Pèrgola, antiga caseta d’oci que estava voltada per un estany, i en el seu lloc s'ha aixecat un edifici polifuncional que manté l'antiga denominació.




L'acurada selecció arbòria i la gran quantitat d'elements ornamentals de què destaca l'estàtua del pintor Ribalta, l'estany (1920), el bust de Vicent Castell o el monument a les Víctimes de la Violència fan del parc de Ribalta, declarat Conjunt Històric Artístic en 1981, el millor jardí romàntic de la ciutat i del seu entorn.
Foto capturada en Internet


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada