dijous, 27 de juny de 2013

El Misteri d'Elx

Hi ha dues tradicions al voltant de la data de naixement del Misteri. Una que la situa en 1265 a ran de la conquesta cristiana i una altra que diu que La Consueta, llibre que seria quelcom com el guió de la representació, va aparèixer miraculosament en 1370, dins d'una caixa de fusta, junt a una imatge de la Mare de Déu, en la platja de Santa Pola,. Més científica pareix aquella que vincula el Misteri a l'auge del teatre medieval europeu de caire religiós a finals del segle XV. El que sí està documentat és que, malgrat les prohibicions del Concili de Trento de celebrar actes no religiosos en les esglésies, la representació del Misteri es manté en el mateix escenari ––la Basílica de Santa María–– des de la seua fundació.



El drama, escrit en català culte, es basa en diferents contes tradicionals de transmissió oral, al voltant de l'Assumpció de la Verge, que es contenen en les diferents edicions de La Consueta, datades entre 1625 i 1711. El text conté fragments de gran qualitat alguns dels quals han estat utilitzats per Raimon Llull o Ausiàs March, entre d'altres, en els seus poemes i escrits.

Però més que els texts, la part més important del Misteri és la música, ja que el drama és totalment cantat i conté melodies de totes les èpoques que travessa, des de música medieval fins a barroca i posteriors que formen, no obstant, un nucli prou uniforme. Entre les vint-i-sis peces que el composen, totes elles cantades a capella, és a dir, sense acompanyament musical, n'hi ha de monòdiques (10) i de polifòniques (16) tot i que algunes es repeteixen, amb diferents texts, fins a tres vegades; la qual cosa evidencia el costum medieval, i també renaixentista, d'adaptar texts actuals a melodies ja existents. Algunes edicions de La Consueta donen, fins i tot, pistes sobre alguns dels possibles autors musicals, com ara, Antonio de Ribera, Juan Bautista Comes o Lluís Vich.





Fins 1835 la representació corria a càrrec de grups professionals dependents de la parròquia de Santa Maria. En l'actualitat és la Capella del Misteri d'Elx la que s'hi n'encarrega. Aquesta capella està integrada per uns seixanta adults i uns trenta xiquets, tots ells barons en atenció a la prohibició medieval de la participació de dones en aquests tipus de manifestacions. Llevat d'alguna rara excepció, cap d'ells és professional.

El Misteri va ser declarat el 18 de maig de 2001, per la UNESCO, Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat; però molts anys abans, en 1931, el Govern de la Segona República, tot i la seua laïcitat, va declarar-lo Monument Nacional en atenció a la gran quantitat d'intel·lectuals que havien investigat i treballat al voltant d’ell.
Imatge descarregada d'Internet

La Universitat Miguel Hernández d’Elx ha creat la Càtedra Misteri d’Elx per a estendre el coneixement d'aquesta joia del patrimoni valencià, la història de la qual es pot conèixer en el Museu i Casa de la Festa.

Quant a la representació en si, se celebra els dies 14 i 15 d'agost en la Basílica, i voltants, de Santa Maria d'Elx. Prèviament, però, el dia 6 s'haurà celebrat, en l'Ajuntament, la prova de les veus; els dies 11, 12 i 13 els assajos generals, i el 13, la Nit de l'Albà, castell de focs artificials en honor de la Verge de l'Assumpció, patrona de la ciutat.


La primera part, el dia 14, es coneix com la Vespra. La Verge entra en la Basílica acompanyada per Maria Salomé, Maria Iacobé i un grup d'àngels; la Verge manifesta el seu desig de reunir-se, en el cel, amb el seu fill i de la cúpula de l'església baixa un aparell, conegut com la Mangrana, en que viatja un àngel que l'anuncia que el seu desig serà prompte complit i li dóna un palmell daurat que haurà de portar en el seu soterrar. La Mare de Déu demana, aleshores, la presència dels apòstols per a que la conforten en la seua mort. A continuació el xiquet que representa la Verge es substituït per la imatge de la Verge de l'Assumpció que es venera en la basílica; un altre aparell descendeix portant un cor d'àngels denominat l'Araceli i, en aqueix moment es dóna per conclosa la primera part. 

Imatge descarregada d'Internet
La segona part, el dia 15, es coneix com la Festa. Comença amb els preparatius per al soterrar de la Verge que s'hi veuen interromputs per la irrupció d'un grup de jueus que volen impedir-lo. Durant la baralla que s’hi desencadena amb els apòstols u del jueus toca el cos de la morta i es queda petrificat. Espantats pel que acaben de veure la resta d'hebreus es converteixen a la fe cristiana. Tots junts, apòstols i conversos, fan un processó sobre l'escenari fins al fossar on dipositen el cos. A continuació, l'Araceli torna a descendir i se'n porta la Verge ressuscitada als cels, on l'espera un altre aparell aeri que transporta la Santíssima Trinitat. Deu pare corona Maria com a reina de la creació i, amb l'emotiu cant del Gloria Patri acaba el Misteri.

Imatge descarregada d'Internet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada