dimecres, 6 de novembre de 2013

Vilafamés (La Plana Alta)



El terme, en què hi ha dos nuclis de població: La Baseta i Vilafamés, fou, fins a començaments del segle passat u dels més grans de les comarques del Nord, però la segregació de La Vall d’Alba (1925) i de Sant Joan de Moró (1990) l’ha reduït considerablement. La rambla de la Viuda, on vessen varis barrancs, travessa el terme, en el qual trobem atractius paisatgístics com la Penya del Corn (729 m.), el Mollet (704 m.), el Montnegre (640 m) o la Balaguera, en el cim del qual hi ha un jaciment iber, en la serra de Vilafamés (o de les Conteses); i la Font de les Piques, la Cova de Bolimini, Mont Estepar, Font de la Penella, Font de la Triciola, el Clot, la Matxucadora i, en el casc urbà, la Roca Grossa.



El poblador més antic de Vilafamés és un denominat homo erectus vilafamensis que va viure en 120000-80000 aC a la Cova de Dalt del Tossal de la Font. A la Cova Matutano i a la Font del Salce hi ha restes del 13000 aC. Les pintures de l'Abric del Castell ens remeten a l'Eneolític i també hi ha diversos jaciments ibers (el Racó de la Rata, la Balaguera), romans i musulmans. Avilahameç, Beni-Hamez o ABeniffamez són denominacions musulmanes del lloc que va ser conquistat després de 1233 per les tropes reials, i donada a poblar el 30 d'agost del 1241 a Guillem Ramon de Viella, Domenec Ballester, A. Cabrera i d'altres a fur de Saragossa; aquesta donació fou confirmada pel propi Jaume I (1208-1276) el 21 de febrer de 1242. Cap el 1264 passà a poder dels santjoanistes, sota el qual senyoriu va romandre fins el 3 de desembre de 1317 que va passar a l'orde de Montesa per extinció de la de Sant Joan de l'Hospital. En 1393 Joan I (1350-1396) va concedir-li el dret de fer i ordenar tot tipus d'establiments. En les Corts Generals de 1403 Martí I (1356-1410) va concedir al mestre de l'orde el mer i mixt imperi la qual cosa provocà, en 1404, la protesta del Consell. Fou unionista i agermanada, en contra del seu senyor, el Mestre. En 1519 Carles I (1500-1558) va prometre no separar de la Corona la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi de la vila. Contra la pròpia orde de Montesa es tornaria a enfrontar el consistori de Vilafamés l'any 1635, quan es va sol·licitar a la Santa Seu la compra de la jurisdicció alfonsina, incorporant-se des d'aleshores al Patrimoni Reial, malgrat que Montesa es reserva algunes primícies i el dret d'habitació del castell. Durant les guerres carlines del XIX Vilafamés fou escenari en repetides ocasions de les escaramusses hagudes entre isabelins i les tropes comandades per Cabrera (1806-1877), Serrador i Forcadell, els quals intentaren en 1837 i 1838 en múltiples ocasions ocupar la vila sense èxit.



L'agricultura de secà, la indústria taulellera i una certa activitat turística tiren de l'economia local.

Rehabilitat el seu casc urbà ––de traça islàmica en la part alta, coneguda com El Quartijo, i més rectilini en la de baix–– en la dècada dels seixanta, la vila compta, des del 1972, amb un Museu d'Art Contemporani que ha aconseguit reunir una gran mostra de la plàstica actual, instal·lat en un interessant edifici, de finals del segle XV, que fou palau del Batle. De la resta del patrimoni vilafamesí parlem tot seguit:

  • Església de la Sang. Edificada en el XIV i reformada en barroc, en el XVII.
  • Església de l'Assumpció. Construïda en 1594 i reformada en 1778 i en 1806. Amb pintures d'Oliet (1775-1849) i ceràmiques de l'Alcora del XVIII.
  • Ermita de Sant Miquel. Datada en 1640.
  • Ermita de Sant Raimon. Segle XVIII
  • Ajuntament. Renaixentista.
  • Casalots nobiliaris del XIX.
  • Castell. D'època musulmana però amb afegiments i modificacions posteriors. L'ultima, en 1840, per refer-lo dels danys soferts en les guerres carlistes.
  • Muralles.
  • Museu del Vi.




La vida cultural de Vilafamés és rica: a banda del Museu d'Art Contemporani, hi ha les cites anuals de Tardor Cultural, amb el seu Cicle de Música Antiga, i el Curs Internacional de Guitarra, que en 2013 ha celebrat la seua 15ª edició.

Quant els àpats: tombet, olla, carns I embotits a la brasa tot això amanit amb l'oli d'oliva del terreny i el bon vi que s'hi elabora amb raïm macabeu.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada