dimecres, 30 d’octubre de 2013

Altea (La Marina Baixa)

Un poblat preislàmic anomenat Aitaya, que pertanyia a la taifa de Dénia, és l'origen del topònim i de la població.

Enclavada en una badia que tanquen la Punta Albir i el Morro del Toix se situa Altea, protegida per la serra de Bèrnia. Ofereix un casc antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. Hi trobem el riu Algar, que travessa i rega el municipi junt als barrancs de Gat, Riquer, de l'Aigua, la Branya, el Gort, el Barranquet i Els Ares. La serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 m); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret ––amb la Cova del Frare––, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanc són les principals elevacions. A 3 km. hi ha Altea la Vella, que fins fa poc encara conservava el sabor típic dels pobles de la Marina. Ara, però, s'ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa. La població es reparteix en els tres nuclis que hi ha al terme: Altea, Altea la Vella i L'Olla.


Les primeres notícies de poblament les donen els jaciments d'ibers i romans que s'han trobat al terme, com ara les deixalles de l'aqüeducte romà anomenat “Els Arcs”. Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Beniascher i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a la taifa de Dénia, conquistada per Jaume I (1208-1276) en 1244. Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València, però la població era tan escassa que fou afegida a la baronia de Calp. La torre de Bellaguarda, o Vella Guarda, construïda per Carles V (1500-1558) en l'alt d'un turó, no lluny del riu, protegia Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. En 1572 Felip II (1527-1598) elevà aquell assentament a la categoria de municipi independent, donant lloc a l'actual Altea. El 1617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en emfiteusi a 48 famílies. El 1705 la badia d'Altea acull l'esquadra anglo-holandesa, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, recolzen el desembarcament de Basset (1654-1725) i d'altres seguidors de l'arxiduc Carles (1685-1740). Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València. El segle XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En dit segle al menys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX hi ha una notòria emigració cap a l'Alger; la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar. El segle XX comença amb un corrent emigratori cap a Barcelona, Cuba i les pesqueries de Cadis però l'assentament definitiu de la població en el nou emplaçament i l'auge turístic donaren l'empenta definitiva a un creixement urbà i demogràfic important.



L'agricultura: cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia. Durant segles Altea i la Vila Joiosa es dedicaren a la pesca de la sardina que venien, en salaó o conservada en gel, a Xàtiva, Alcoi i altres poblacions del País; fins la dècada dels cinquanta més cinc-cents alteans es dedicaven a aquesta indústria, però a partir dels seixanta, per efecte de l'incipient turisme, començà a decaure i a finals dels vuitanta desaparegué del tot. En l'actualitat la major part dels ingressos provenen del turisme que ha convertit el municipi en un seguit d'urbanitzacions de xalets i apartaments. Al peu de la població hi ha el port que utilitzen pesquers i embarcacions esportives.



El poble va estar emmurallat i tingué castell però l’urbanisme desmesurat no ha deixat quasi restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un xicotet castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic local ens presenta:

  • L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
  • La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
  • La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
  • Monestir de l’Olla.
  • Sant Francesc.
  • Santa Anna, d’Altea la Vella.
  • Museu Kritikian de Ciències Naturals.
  • Museu Navarro Ramón.
  • Museu Rocafort (Museu de l’automòbil).
  • Abric d’art rupestre, declarat BIC en 1985, en la penya de l’Ermita del Vicari.
  • Pont sobre el riu Algar. 280 metres de longitud i 20 arcs. Construït en 1885.
  • Casa Gadea. Edifici singular que a partir de 2017 albergarà dues càtedres, una de la Universitat d’Alacant i altra de la Miguel Hernández. 




La seua gastronomia es basa en els arrossos: a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix ––com correspon a una vila marinera i mediterrània–– fregit o torrat o en l’especialitat de la zona: el cruet; també és molt estimada la carn de l’eriçó de mar.


Des de 1949, amb prou daltabaixos i canvis de plantejament, s’han celebrat diversos certàmens de ban des de música que desembocaren en 1996, en el Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea que assoleix gran reconeixement estatal i internacional.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada