dijous, 10 d’octubre de 2013

Xiva (La Foia de Bunyol)


De vegades apareix citat com a Xiva de Bunyol, segurament per diferenciar-lo de Xiva de Morella (Els Ports) però no hi hem trobat tradició de l’ús de l’esmentat afegit.

L’enorme terme municipal, el més extens de la comarca, està solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbría, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, depara paratges com ara La Alhóndiga, La Umbría i El Enebro. A Xiva, capital comarcal, es parla un castellà de transició amb peculiars girs propis.



En la cova de las Vacas, les fonts dels Conills i el Estrecho, i en la Loma s’han trobat materials i enterraments de l’Epipaleolític; en la font del Forraje, l’alt de la Casilla i els puntals de Calles  i del Lince, hi ha restes del Bronze; al Castell, la cova del Sapo i la font del Fraile romanen deixalles iberes, i dels romans queden restes de villes el Corral de Adrián, la font de la Incolla i la de Rosemblanc. Conquistada cap el 1241 als musulmans por Belenguer d'Entença, a qui ja havia fet donació Jaume I (1208-1276) en 1237, va prevaler en ella gran part de la població musulmana i canvià constantment de mans senyorials en els segles següents. Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, impulsat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta població es va mostrar oposada al mateix, ja que els aixecats exigien el bateig dels musulmans. L'expulsió dels moriscs el 1609 originà un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferida per Gastó de Montcada, virrei d'Aragó i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavanilles (1745-1804), cap el 1797, constata una important recuperació demogràfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de secà com de regadiu. El rebuig de les exigències senyorials contribueix a explicar el recolzament a l'arxiduc Carles (1685-1740) en la guerra de Successió, la qual cosa suposaria la seua ocupació posterior per les tropes del Borbó. En el segle XIX, els liberals, lligats a la defensa de l'Antic Règim, junt a uns quants carlins, interessats en alguns canvis de signe burgés, formen milícies per combatre Cabrera (1806-1877) i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informació de Madoz (1806-1870) cap el 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agràries, si bé es l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansió de la vinya el que portarà a una major vigorització econòmica. En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussió que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, així com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experiència col·lectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El període posterior del franquisme significarà un tancament per al moviment obrer i una insistència major en les fórmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assisteix a Xiva a una major intensificació dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogràfic important.




Xiva, per la seua proximitat a València i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i, fins i tot, primera residència per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada més el sector serveis. La indústria, cada vegada més, és una important font d'ingressos.

L'agricultura s’enfoca al secà i, tot i que en retrocés, dóna per a produir bons vins i oli d'oliva.

Al poble antic es conserva el barri moro de Bechinos, amb un traçat sinuós amb carrers estrets i costeruts. En l'apartat patrimoni citarem:

Església de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799).

Via Crucis. Amb boniques estacions de pedra. Dona l’accés al Castell.


Santuari de la Verge del Castell. El temple original fou construït en 1627 i el que podem contemplar avui data del XVIII, encara que reconstruït en 1974, a expenses del poble, com recorda una placa en la seua façana, ja que va ser destruït en les guerres carlistes en haver-s’hi fet forts els liberals. Les vistes que depara sobre la comarca, la serra de Xiva i l’Horta, fins a la mar, justifiquen la pujada.

El Castell. Ruïnes romanes i àrabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament. Malgrat això, han estat declarat BIC.

La Torreta de Xiva. Àrab. Segle XI. Adossada a habitatges moderns i en penós estat. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogràfic.
Font de los 21 caños. Forma conjunt amb la bassa dels Patos que era part d’un molí. És un dels punts de reunió del poble.



En l'àmbit cultural cal citar la Banda de la Societat Musical L'Artística i l'Orquesta de Pulso i Púa Villa de Chiva.

La festa més tradicional, peculiar i antiga –se celebra des del 17 d'agost de 1765–és el Torico de la Cuerda. Els joves xivans passegen pel poble un brau lligat a una corda que a poc a poc va retallant-se i apropant l'animal als festers amb els conseqüents ensurts i corregudes.


Té Xiva una bona oferta gastronòmica amb locals que assoleixen merescut renom en el seu àmbit. Els àpats més tradicional són l'olla de card, la de berzas, el mojete i la samfaina de fesols.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada