dimecres, 29 de gener de 2014

Benassal (l'Alt Maestrat)


La passejada pel terme depara paratges de gran bellesa com ara el barranc de Fos, el Rivet, bosc de carrasca, habilitat per a l'esbarjo; la Cassassa, antiga alqueria islàmica; la Nevera, la font Ombria o l'inaccessible riu Montlleó, entre d’altres.

Possiblement l’origen de Benassal siga musulmà i el seu topònim, Avinassal, significaria “el fill del meler”. Històricament va formar part de la tinença de Culla. Jaume I (1208-1276) feu cessió, en 1235, del senyoriu a Balasc d'Alagó (1190-1239) el qual donà carta pobla el 3 de gener del 1239 al lleidatà Berenguer de Carratalá qui poblà amb 50 pobladors provinents de les comarques catalanes centrals. Poc després passà a la filla de Balasc, Constança i al seu marit Guillem d'Anglesola. El fill d’aquests va vendre tot el terme, el 1303, a l'orde del Temple i, en dissoldre's aquesta, s'incorporà al senyoriu de l'orde de Montesa que es va encarregar d’emmurallar-la. Romangué sota domini de l’orde fins 1592 en què s’incorporà a la Corona. En el segle XVIII es va convertir en una encomanda diferent de la de Culla. En la guerra de Successió fou partidària de Felip V (1683-1746) i en el XIX fou zona d'actuació carlina.

L’economia ha estat tradicionalment ramadera. També abasta importància el balneari de Font En Segures i l’envasament de les seues aigües. L’artesania es concreta en la manufactura del vímet, una vegada desaparegudes la del ferro, les espardenyes i els teixits. Darrerament s’hi explota el turisme rural propiciat per la complicada orografia del terme.
Quant al seu ric patrimoni citarem:
  • Museu Arqueològic de l’Alt Maestrat. Ubicat en La Mola, edifici de 1250, construïda per a habitatge de Berenguer de Carratalà.
  • Església de la Verge de l’Assumpció. Barroca, amb important col·lecció d’art sacre que es pot visitar al Museu d’Art Religiós. Destruïda en la guerra de 1936/39 i restaurada en els anys cinquanta del segle passat.
  • Els Carrerons. Barri antic, ple de cases del segle XVIII.
  • La Mola, nucli primitiu de la població amb restes de la muralla amb:
  • La Costureta, antiga escola i ajuntament.
  • La Casa de la Mola
  • L’Arc de la Mola
  • La torre Rodona.
  • La torre d’en Garcés.
  • La torre de la Presó.
  • Nombroses restes de la muralla, integrades en els edificis i carrers del poble. Ermita de sant Cristòfol. S XVIII-XIX
  • Ermita de sant Libori 1950
  • Ermita de sant Roc 1567
  • Capella de la Magdalena. S XX.
  • Diversos edificis modernistes.
  • Castell de Corbons, o de l’Alcorba. Anterior a la conquesta. Absolutament arruïnat.
  • Un bon grapat de masies fortificades molt abundants al Maestrat de les quals destacarem:
  • La torre de Pere Joan.
  • La torre de Beltrans.
  • La torre de Bulc.


Pel que fa a la gastronomia hi destaquen els productes de la matança del porc i els formatges de cabra i ovella i, com a plats típics, el tombet, les mandonguilles de carn, ajoarriero i les pilotes de carnestoltes. Entre els postres, la collà, els pastissos de confitura, els rotllets d’aiguardent, torrons i massapans.


Cal citar, per acabar, la figura de Carles Salvador (1897-1955), firmant i impulsor de les Normes de Castelló (1932), firmant i impulsor de les Normes de Castelló (1932). Malgrat haver nascut a València, és conegut com el “mestre de Benassal”, on va impartir docència com a mestre de1916 a 1934 i on va escriure la part més important de la seua obra literària i filològica.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: Algunes imatges han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada