Benassal (l'Alt Maestrat)

La passejada pel terme depara paratges de gran bellesa com ara el barranc de Fos, el Rivet, bosc de carrasca, habilitat per a l'esbarjo; la Cassassa, antiga alqueria islàmica; la Nevera, la font Ombria o l'inaccessible riu Montlleó, entre d’altres.

Possiblement l’origen de Benassal siga musulmà i el seu topònim, Avinassal, significaria “el fill del meler”. Històricament va formar part de la tinença de Culla. Jaume I (1208-1276) feu cessió, en 1235, del senyoriu a Balasc d'Alagó (1190-1239) el qual donà carta pobla el 3 de gener del 1239 al lleidatà Berenguer de Carratalá qui poblà amb 50 pobladors provinents de les comarques catalanes centrals. Poc després passà a la filla de Balasc, Constança i al seu marit Guillem d'Anglesola. El fill d’aquests va vendre tot el terme, el 1303, a l'orde del Temple i, en dissoldre's aquesta, s'incorporà al senyoriu de l'orde de Montesa que es va encarregar d’emmurallar-la.

Romangué sota domini de l’orde fins 1592 en què s’incorporà a la Corona. En el segle XVIII es va convertir en una encomanda diferent de la de Culla. En la guerra de Successió fou partidària de Felip V (1683-1746) i en el XIX fou zona d'actuació carlina. El 25 i el 28 de maig de 1938 la Legión Cóndor va bombardejar Ares, Albocàsser, Benassal i Vilar de Canes. Des del primer moment, aquells atacs van estar envoltats d'un gran misteri, atès que no hi havia cap possible objectiu militar a prop ni tampoc tropes republicanes presents. Després de moltes investigacions, membres del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del segle XX de Benassal van descobrir en un llibre sobre la guerra civil una referència al bombardeig.

Al llibre s'explicava que els bombardejos, que van destruir zones importants dels quatre pobles afectats, havien servit per provar la precisió dels bombarders Stuka i els efectes de les bombes de 500 quilos. A Benassal van morir 15 persones, tres a Vilar de Canes, a Albocàsser almenys 10 i a Ares encara en queden testimonis que recorden l'impacte de les bombes.

-

Quant al seu ric patrimoni citarem:

• Església de la Verge de l’Assumpció. Barroca. Destruïda en la guerra de 1936/39 i restaurada en els anys cinquanta del segle passat, allotja interessants obres d'art contemporani, com ara el Mural de la Carta Pobla, en la façana principal, la imatge sobre la porta i, sobre tot, la 'Última cena' de l'interior, considerada una de les peces més importants de l'art religiós espanyol de la segona meitat del segle XX; totes elles obra de l'escultor José Gonzalvo (1929-2010). Al costat del temple s'alça una antiga torre medieval, reconvertida en campanar en 1689.  
• Els Carrerons. Barri antic, ple de cases dels segles XIII al XVIII.
• La Mola, nucli primitiu de la població amb restes de la muralla amb:
• Museu Arqueològic de l’Alt Maestrat. Ubicat en un edifici de 1250, construïda per a habitatge de Berenguer de Carratalà.
• Aula Museo Carles Salvador.
• La Costureta, antiga escola i ajuntament.
• La Casa de la Mola
• L’Arc de la Mola. Segle XIII. Única porta que s'hi conserva, de les cinc que hi havia.
• El Forn de Dalt. Edifici bastit en 1780 que donà servei al poble fins la segona meitat del segle passat. Dedicat actualment a exposicions temporals, és un dels forns antics millor conservats del País Valencià.
• La torre Rodona.
• La torre d’en Garcés.
• La torre de la Presó. On hi ha una exposició sobre els bombardejos dels nazis sobre el poble.
• Nombroses restes de la muralla, integrades en els edificis i carrers del poble. 
• Ermita de sant Cristòfol. S XVIII-XIX
• Ermita de sant Libori 1950
• Ermita de sant Roc 1567
• Capella de la Magdalena. S XX.
• Diversos edificis modernistes.
• Casa Serrador. Edifici de pedra, amb tres plantes d'alcària. Segle XVII.
• Casa Sánchez Cotanda. Segle XVIII.
• Castell de Corbons, o de l’Alcorba. Anterior a la conquesta. Absolutament arruïnat.
• Un bon grapat de masies fortificades molt abundants al Maestrat de les quals destacarem:
• La torre de Pere Joan.
• La torre de Beltrans.
• La torre de Bulc.
• La Cassassa dels Moros. 
• Monument a Carles Salvador.
• Capella de Sant Libori.
• Llavadors municipals. Segle XIV.
  
  
  
  

Pel que fa a la gastronomia hi destaquen els productes de la matança del porc i els formatges de cabra i ovella i, com a plats típics, el tombet, les mandonguilles de carn, ajoarriero i les pilotes de carnestoltes. Entre els postres, la collà, els pastissos de confitura, els rotllets d’aiguardent, torrons i massapans.

Cal citar, per acabar, la figura de Carles Salvador (1897-1955), firmant i impulsor de les Normes de Castelló (1932), firmant i impulsor de les Normes de Castelló (1932). Malgrat haver nascut a València, és conegut com el “mestre de Benassal”, on va impartir docència com a mestre de1916 a 1934 i on va escriure la part més important de la seua obra literària i filològica.