dimarts, 14 de gener de 2014

Sogorb (L'Alt Palància)


A més del poble hi ha els nuclis de població de L’Esperança, Extramurs Geldo, Peñalva i Villatorcas. Sogorb és la capital de la comarca de l’Alt Palància, on es parla castellà.

Regat pel Palància i custodiat pels cims de Sopenya i Sant Blai (al redós del qual creix el nucli urbà) el terme municipal presenta una orografia ideal per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme ––hi ha diverses rutes senyalitzades––. Paratges dignes d’esment: les riberes del riu, la font de les cinquanta canonades, Tristan, La Sabonera, el mont i brollador de l’Esperança, que dóna aigua al poble i a l’horta i que, gràcies a la seua riquesa vegetal i faunística ha estat declarat Paratge Natural Municipal el 27 de gener de 2006.


El cim Sopenya es, indubtablement, l’embrió de Sogorb; ja en 1550 aC. s’hi data la primera mostra d’assentament humà; posteriorment s’hi instal·laren els ibers dels que hi ha nombrosos jaciments; Plini (23-79), Estrabó (63 aC - 21 aC) o Tolomeu (85-165) volen que, també al Sopenya, els romans instal·laren Segòbriga; deixalles de ceràmica, inscripcions llatines i la calçada que unia la costa amb l’interior, així hi ho testimonien. Des de l'any 589 Sogorb ha estat seu episcopal, la qual cosa ha influït en la història i el patrimoni locals. Colonitzada pels àrabs (família Barani de la confederació Sinhaya) fou més tard un notable nucli musulmà els quals hi bastiren un important castell; reaparegué per al món cristià en 1176 quan es canvià de nom al bisbat instal·lat a Albarrasí per Segobricensis. El 1229, Zeyt Abu Zeyt la cedia a Jaume I (1208-1276), que prenia la possessió efectiva el 1245. Després de diverses vicissituds entre la corona i l’arquebisbat, en 1279, Pere el Gran (1240-1285) li la va concedir a son fill Jaume Pérez i entrà, a partir d’aleshores en una fase senyorial, fins que el 1459 es convertira en ciutat ducal, sent son primer duc l’Infant Fortuna (1445-1522). En 1577 Gregori XIII (1502-1585) dissolia les esglésies de Sogorb i Albarrasí. En el segle XVIII es configura com un dels focus més importants de la Il·lustració valenciana. El segle XIX servirà com a plataforma per al desenvolupament d’una pròspera economia basada en el comerç, gràcies a la instal·lació de la llum (segona ciutat en l'estat espanyol) i la construcció de la via fèrria els quals significaren tal auge que per moments tindria opció a assolir la capitalitat de la província. Es de ressaltar, també, la incidència les guerres carlines. Del segle XX cal destacar la greu pèrdua de patrimoni historicoartístic per causa de la guerra de 1936-1939.

L'economia sogorbina, com a nucli central de la comarca, descansa principalment en el sector comercial, en un sector industrial de xicoteta empresa i artesanal (terrissera, tèxtil i fabricació de bastons) i la denominada "horta arbrada”.

Malgrat la destrucció de patrimoni de què hem parlat el poble encara presenta molts atractius arquitectònics, començant pel propi centre històric que conserva l’entramat de carrerons medievals, molts edificis mossàrabs, renaixentistes o modernistes i a més a més:

  • Catedral de l’Assumpció de Nostra Senyora. Segles XIV-XVI amb claustre gòtic, del XIII. Compta amb un Museu Catedralici que allotja una important col·lecció de plans medievals.
  • Església de Sant Martí. Al convent de les Agustines. Segles XVII-XVIII. Hi destaca el retaule gòtic de Jacomart (1413-1461) i alguns llenços de Ribalta (1565-1628).
  • Església de Sant Pere apòstol.
  • Església de Sant Joaquim i Santa Anna. Fundada en 1642.
  • Església de Santa Maria.
  • Hospital. Bastit en estil neoclàssic sobre les restes de l’Alcàsser musulmà, demolit per a l’ocasió.
  • Castell de Sopenya. O de l'Estrella. De fonaments ibers, ha conegut reformes per les successives civilitzacions que han petjat Sogorb. Des que els ducs es traslladaren al poble el declivi ha estat imparable i actualment es troba en ruïnes.
  • Muralla. D’origen romà encara, poden observar-se restes entre els edificis, però els trams que s’hi conserven són dels segles XIII-XIV. Hi destaca l’Arc de la Verònica, d’orígens incerts.
  • Torre de la Càrcel. Torre de defensa que es conserva en perfecte estat.
  • Torre del Botxí. També molt bé conservada, data del segle XIV i degué de ser la residència del botxí.
  • Torre de la Mola. Torre guaita que formava part de les infraestructures del castell. En estat de ruïna completa.
  • Palau dels marquesos de Medinaceli.
  • Casa dels Luna.
  • Convent de Franciscans.
  • Reial Seminari Conciliar.
  • Sant Francesc d'Assís. A Villatorcas.
  • Verge de la Cova Santa. A Penyalva.
  • Ermita i ruïnes del Monestir de Sant Jeroni. A l’Esperança.
  • Museu Arqueològic i Etnològic Municipal. Seu permanent de la col·lecció Max Aub.



Des de 2000 s'hi celebren les Jornades Gastronòmiques de l’Alt Palància en què es pretén mostrar la riquesa culinària de la comarca que, pel que fa a Sogorb, presenta una bona varietat d’embotits i arrossos, l’olla sogorbina; les coques de pimiento colorao o de poma, els testaments, els pastissos de moniato i les fruites del terreny: nespres, caquis o cireres.
Altres manifestacions culturals són l'Exposició Nacional d'Art “José Camarón”, el Premi bianual d'Investigació Històrica “María de Luna”, el Concurs Internacional de Contes “Max Aub”, la Trobada Nacional de Boixets o el Festival Internacional de Música de Plectre “ Ciudad de Segorbe ”. A més, és la seu de la Fundació Max Aub (1903-1972) on es recullen llibres i documents d'aquest escriptor. D'entre les nombroses festes locals cal destacar la Tradicional Entrada de Toros i Cavalls, festa d’Interès Turístic Nacional.


Tancarem amb una curiositat: el 24 de novembre de 2001 fou descobert l’asteroide núm. 64553 des de l’Observatori Astronòmic Pla d’Arguines, radicat al municipi, i fou batejat Segorbe en honor al poble.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada