 |
| Benissivà |
Vall allargassada solcada pel riu Gallinera, que naix
al municipi, el qual està composat pels nuclis de Benirrama,
Benialí, on està l’Ajuntament; Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai
(avui, despoblat) y Benissili. Gràcies a les abundants pluges, canalitzades per
un munt de barrancs, el paisatge és encisador de tan verd. Les altures més importants
són L'Almiserà (757 m), el Penyol Gros (854 m) i la muntanya del Xarpolar (900 m.).Un
altre atractiu del terreny són les més de trenta fonts amb excel·lents aigües. Hi
ha també nombroses pintures rupestres. Una ruta, perfectament senyalitzada i adequada,
permet, al llarg de 16 km visitar els vuit pobles que componen la vall.
 |
| Benirrama |
Ja en
el Paleolític Mitjà en trobem (Cova d’en Pardo, Cova de l’Àliga) els primers indicis
de població. Del Bronze tenim record en el poblat de la Foradà, el castell d’Alpatró
o la Cova de de les Llànties, entre d’altres. El poblat ibèric del Xarpolar ––descobert
en 1928 per Ferran Poncell–– és el millor,
però no l’únic vestigi d’aquells pobladors. Dels romans ben poca cosa roman; no
així dels moros, dels que hi ha notícia des del segle X, quan fundaren diversos
llogarets, la majoria dels quals ja han desaparegut i dels quals romanen Benissivà,
Benitaia i Benialí. D’aquesta època la peça més important que es conserva és la
làpida sepulcral d'Alpatró. Rere la conquesta
per les tropes cristianes, hom convertí en nucli de resistència del cabdill musulmà
Al Azraq (1208-1276). El senyoriu va ser propietat de l'infant Pere d'Aragó,
fill de Jaume II (1267-1327), i més tard passà al ducat de Gandia. Demarcació
de moriscs, comptava amb 400 llars el 1609, que participaren en les revoltes motivades
a causa de la seua expulsió. En 1611 se signa a Benialí carta pobla per a 78 famílies
mallorquines, l’empremta de les quals encara es conserva en costums com ara la fabricació
de tot tipus d'embotits i molts modismes de la parla pròpia d'aquells. En 1937,
en el decurs de la guerra de 1936-1939, va emetre’s a la vall paper moneda. Des
de 1960 l’emigració ha minvat progressivament la població.
 |
| Església de l'Assumpció. Alpatrò |
Els principals
cultius que es desenvolupen a la Vall són l'oliva, l'ametlla i la garrofa. I,
especialment, la cirera, entorn de la qual gira l'economia local. En el mes de
març La Vall s'ompli de forasters que hi acudeixen per contemplar l'espectacle
dels cirerers en flor i el segon cap de setmana del mes de juny s'hi celebra,
cada any en u dels vuit pobles, la Festa de la Cirera: dos dies d'actes lúdics amb
Fireta
d'Artesania, gastronomia, concerts, tallers, teatre, i el famós Campionat
Mundial de llançament de pinyols de cirera.
 |
| Benissili |
La passejada
pel municipi ens depara una bona mostra de l’arquitectura popular de la zona. Els
quilòmetres i quilòmetres de marge de pedra seca són una de les obres artesanals
més monumentals del món rural. Relacionarem ara els principals edificis i monuments
que conformen el patrimoni valler:
- Esglèsia de Sant Cristòfol
de Benirrama
- Esglèsia de Sant Roc
de Benialí
- Esglèsia de Sant Miquel
de Benissiva
- Esglèsia de Sant Francesc
de Borja de la Carroja
- Esglèsia de Nostra Senyora de l’Assumpció d’Alpatró
- Esglèsia de Sant Pasqual
Bailó de Benissili
- Convent
dels Franciscans de Benitaia. Del segle XVII, només es conserven unes restes.
- Fortí
d’Almiserà. La més antiga (920-930) de les construccions defensives del poble.
- Castell
de Gallinera o de Benirrama. Segle XI. Restaurat després del terratrèmol de 1396.
- Castell
d’Alcalà o de Benissili. També sembla ser del segle XI.
- Castellot
d’Alpatró. Segle XIII.
- Talaia
de la Foradà. Lloc d'observació i refugi, també del segle XIII.
- Torreta
del Llimener. Xicoteta torre d’observació.
- Molíns
de Baix o dels Serafins, del Mig o de Porra, de Dalt o dels Moliners, el Molinet.
 |
| La Carroja |
Cada
any, el 8 de març i el 4 d'octubre (dia de Sant Francesc) el sol s'alinea amb
l'arc de la Foradà, meravella natural del municipi. Pareix ser que els
franciscans triaren meticulosament el lloc on erigir el seu convent per a
aprofitar l'alineació astral, ja que els rajos del sol que traspassen la Foradà
il·luminen en aqueixes dates les ruïnes del cenobi.
 |
| Beniali |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada