Villena (L'Alt Vinalopó)

Villena és la capital de la comarca de l'Alt Vinalopó on, com a la resta de la comarca, la llengua parlada és el castellà; els seus habitants ocupen tant la ciutat com els nuclis de Casas de Menor, La Encina, Colónia de Santa Eulàlia, Sierra de Salinas, Las Virtudes i La Zafra.

El seu extens terme compta amb gran diversitat faunística en les serres de Salinas i del Morrón i les zones humides que encara s’hi conserven malgrat la sobreexplotació dels aqüífers.

Lloc d’important poblament des de l’antiguitat, com revelen les restes ––arqueològiques i artístiques–– trobades en els jaciments de la Casa de Lara i del Cabezo Redondo. Pot tindre el seu origen en la població preromana de Bigerra, però la primera referència documental és un tractat que, en 713, va signar el visigot Teodomir amb els moros on s’esmenta Blntala, que passaria a ser, en el segle XI, Bilyana. La reconquesta cristiana als àrabs és realitzada devers el 1240, juntament amb Saix, per cavallers de l’orde de Calatrava, de manera autònoma respecte a Jaume I (1208-1276). El tractat d’Almizra del 1244 va suposar la cessió de Villena i la seua comarca a la corona de Castella i la creació del Senyoriu de Villena.

Ferran III (1199-1252) va concedir aquest i altres llocs a son fill l’Infant en Manel (1282-1348), el qual va residir en el castell i va crear-hi bona part de la seua obra literària. Durant les revoltes morisques de la dècada de 1260 estigué en mans musulmans fins que Jaume I va imposar-hi la pau i va retornar Villena a mans castellanes. El 1276 en Manel oferia als villeners el fur de Lorca, amb tota una reglamentació de la vida civil i administrativa.

Els senyors de Villena arribaren a ostentar amplis poders polítics i judicials, així com gran capacitat per a imposar tributs. A les primeries del segle XIV, quan hom produeix l’annexió al Regne de València de diverses terres en l’actual província d'Alacant, Villena com a part del senyoriu d’en Joan Manel, prossegueix vinculada a la corona de Castella.

Enric II, qui va concedir-hi diverses mercès, va convertir el senyoriu en marquesat en favor d'Alfons d'Aragó. El 1445 passà a mans de Joan Pacheco i el 1480, després de l’oposició mostrada per Dídac López Pacheco, fou incorporat al Reial Patrimoni pels Reis Catòlics, si bé va conservar diversos trets autònoms. Durant les Germanies va refugiar-se al castell el virrei Dídac Hurtado de Mendoza (1503-1575) després de la seua desfeta gandienca.

En 1525 Carles I (1500-1558) va atorgar-li el títol de ciutat. Durant la guerra de Successió va lluitar a favor del Borbó i va ser lloc botifler molt important estratègicament en la batalla d'Almansa, la qual cosa li va fer guanyar el títol de "Muy noble, muy leal y fidelísima”. En la divisió provincial que establiren els liberals en el segle XIX, Villena ja forma part d'Alacant (1836). Durant l’Antic Règim, a Villena es desenvolupa una economia bàsicament agrària, amb forta desigualtat en la distribució de la propietat i el progrés. Aquesta economia es centrava en la ramaderia, que perdé la tradició transhumant de l'Edat Mitjana, i en els conreus de secà, principalment cereals, que eren objecte de comerç amb les veïnes terres de Castella i València.

El desenvolupament del reguiu va arribar a les primeries del segle XVIII a la redacció de dues ordenances successives amb una exhaustiva reglamentació. El 1803, la dessecació de la llacuna augmentaria les possibilitats de comptar amb terres regades. Juntament a l’activitat agrària s’hi desenvolupen activitats industrials lligades a ella: molins fariners, tèxtil de fibres vegetals, destil·leries. El desenvolupament comercial hi fou facilitat per la concessió d’una sèrie de privilegis i per la celebració de fires. Els canvis del segle XIX ––desvinculació de les desamortitzacions eclesiàstica i civil, principalment– dugueren a un important traspàs de terres del clero, els municipis i la petita noblesa a elements de la burgesia autòctona. i també forastera.

Aquest procés de concentració burgès de la propietat hi facilità en la segona meitat del segle XIX el desenvolupament capitalista de l'agricultura, amb el cultiu de productes comercials, com ara el cep, les hortalisses, els fruitals i, en menor mesura, l’olivera. Per a aqueixa expansió, també va jugar un important paper el ferrocarril Madrid-Alacant. El fort pes que hi adquireix l’element assalariat i jornaler portaria a una important difusió de l’anarquisme i del socialisme amb una actuació clara en moments precisos com ara la vaga del 1917 i la II República. Durant la guerra civil, a Villena es desenvolupà una experiència única en tot el País Valencià en crear-se un organisme econòmic, integrat per membres de la UGT i la CNT, que administrava la socialització de tots els béns intervinguts en les diverses activitats productives i de distribució.

El període franquista va suposar una desmobilització general de la població obrera a través de l'Organización Sindical, que a Villena va comptar amb una de les seues seus comarcals i una gran activitat centrada en la formació professional, actuació d'Educación y Descanso, creació de diferents serveis.

La tradicional economia basada en l'agricultura: vinyet, olivera, cereal, ametler, pomera, perer ha donat lloc a una important indústria agroalimentària, que no és l’única, ja que la del calcer ha contribuït a explicar el progressiu creixement demogràfic, amb una forta atracció immigratòria; altres activitats són la fabricació de paviments, d’articles de construcció i elèctrics. Com a cap comarcal que és manté també una gran activitat comercial.

Al redós del castell, s’estén la ciutat que compta amb un interessant casc urbà de reminiscències àrabs i medieval son proliferen notables casalots de diferents èpoques i racons com les places Major, de Santiago o de las Malvas. Els edificis més rellevants són:

• Castell de la Atalaya. D’origen àrab (segle XII), fou ampliat en el XV. Declarat Monument Històric Artístic en 1931. Es conserva en un magnífic i impressionant estat.
• Església Arxiprestal de Santiago. Del segle XIV. Un dels millors conjunts gòtic renaixentista del País Valencià. La seua principal originalitat són les columnes helicoidals d'artista viva, similars a les de la LLotja de València. Monument Nacional des de 1931.
• Santuari de les Virtuts. Aixecada XV sobre una antiga ermita del XV, i declarada Monument Historicoartístic en 1976.
• Església de Santa Maria. Bastida en el XVI sobre una mesquita.
• Teatre Chapí. Impresionant edifici, bastit entre 1914-1925.
• Palau dels Mergelina. Casalot senyorial setcentista que es fa servir actualment com a Asil d’Ancians.
• Palau Municipal. Construït en el segle XVI com a casa abadia de l'església de Santiago. Hi destaquen la façana i el pati renaixentistes.
• Casa-Palau dels Selva Mergelina. Del segle XIX. allotja el Museu Fester.
• Castell dels Salvatierra. Conegut com El Castillico. Musulmà, del segle XII. Només resten alguns llenços de muralla i torrassa.
• Ermita de Sant Anton. Barroco clasicista. Fundada en el XVI, ha sofert diverses modificacions i restauracions en el 1791 i 1996. L'espadanya allotja una campana de 1723.
• Font Monument a Ruperto Chapí. Realitzada en 1947 pel també villenenc Antonio Navarro Santafé (1906-1983)
• Ermita de Sant Bartomeu.
• Ermita de Sant Isidre. A La Zafra.
• Ermita de Sant Josep. Barroca. 1605.
• Santuari de les Virtuts. 1526.
• Museu de la Ciutat. Situat en l'Electroharinera, conté el “Tesoro de Villena” una de les troballes en or més importants del Bronze valencià.
• Casa natalícia de Ruperto Chapí. Situada a la plaça Major, avui seu d'una agrupació festera.
• Museu Escultor Navarro Santafé.
• Museu del Botijo. Amb més de 1.200 exemplars arreplegats arreu del món.
• Museu Etnogràfic "Jerónimo Férriz".
• Plaça Coberta. Inaugurada en 1924, a hores d'ara s'ha reconvertir en edifici plurifuncional. 
• Escasses deixalles de les muralles cristianes (segles XV-XVI)dissimulades entre les edificacions modernes.

• Colònia de Santa Eulàlia. Colònia agrícola, que es reparteix entre els termes de Saix i Villena. Fou fundada per Antoni de Saavedra (1857-1925), comte de l‘Alcúdia i Xestalgar en 1898, amb la idea de convertir-la en una hisenda obrera autosuficient.
  
  
  El projecte acabat incloïa el palau modernista dels Comtes, un teatre, l'ermita medieval de Santa Eulàlia, estació de ferrocarril, cases per als administradors, el rector, la mestra i les famílies, un alberg, un economat, un xicotet hospital, safareigs, forn, cellers i fàbriques de farina, d’alcohol i de brandi. Amb el pas del temps, el deteriorament s’ha apropiat del lloc, alguns edificis han caigut i d’altres estan ruïnosos. Davant la indiferència de les institucions, la majoria dels habitants s’han traslladat a altres indrets, tot i que encara hi habiten unes quantes famílies.

En el marc festiu cal citar els Moros i Cristians, la Setmana Santa i les Carnestoltes. En el cultural destaquen el Festival Internacional de Música Contemporània i el Concurs de Jòvens Intèrprets “Ruperto Chapí”. 

El 27 de març de 1851 hi va nàixer Ruperto Chapí Lorente, compositor que va destacar fonamentalment en el camp de la sarsuela. Va ser un dels fundadors de la Societat d'Autors, que després esdevindrà Societat General d'Autors i Editors. Últim de cinc germans,  Ruperto es va educar en un ambient musical, ja que son pare era instrumentista afeccionat de guitarra, i va transmetre als seus fills els primers i elementals coneixements de solfeig.  Als 9 anys va ingressar com a intèrpret de flautí i cornetí en la recentment creada agrupació musical «Música Nueva», de Villena. La fama com a intèrpret es va anar estenent i començà a ser conegut com el xiquet de Villena en els pobles de la rodalia. D'aquesta època daten les seues primeres composicions.

Als 15 anys va assumir el càrrec de director de la Banda de Música de Villena i als 16 anys va compondre la seua primera sarsuela, que no arribaria a ser estrenada. El 1867, amb 16 anys va marxar a Madrid. Mentre estudiava va guanyar-se la vida com a músic de diferents orquestres de teatres de sarsuela. El 1870 va inscriure's al Conservatori de Madrid, on va estudiar harmonia i composició amb Emilio Arrieta. El 1872 va aconseguir un treball com a músic militar i es va casar amb Vicenta Selva. El 1874 aconseguirà estrenar al Teatre Real l'òpera en un acte ‘Las naves de Cortés’. Arran de l'estrena d'aquesta òpera va aconseguir una beca per a estudiar dos anys a Roma. Entre 1875 i 1878 va passar per Milà i París, on amplià els seus estudis, i des d'aquestes ciutats va trametre algunes òperes que també van ser estrenades al Real de Madrid. A partir d’ací la seua fama no deixà de créixer i es va convertir en el creador de sarsueles per excel·lència: ‘La Revoltosa’, ‘El rey que rabió’ o ‘El puñado de rosas’ en són solament tres exemples. No obstant això, la seua obra també abasta música religiosa, de cambra, per a orquestra i, també, òpera, encara que en aquests terrenys no va assoli el mateix èxit, En 1909 estrenaria la seua darrera obra i poc després, el 25 de març d’aqueix any va morir a Madrid, on es troba soterrat. 

Tanquem aquest article parlant de gastronomia, que a Villena es basa en la manxega: farinetes, miques, triguico, gaspatxo de Villena, etc. Esment a banda mereixen els vins que, responent a un ancestral costum, continuen elaborant-se i a hores d’ara, amb gran qualitat i varietat; però sobre tots destacarem el famós Fondilló, amb merescut reconeixement internacional.