dimecres, 22 d’abril de 2015

Sant Mateu (El Baix Maestrat)


El terme, força muntanyós, es troba regat pels barrancs de Benifarquell, Palau, Coma i Piques que vessen els seus cabdals a la rambla Cervera. Paga la pena conèixer la Cova dels Ermitans.

De l’existència de vida prehistòrica ens parlen el poblat iber del Tossal de Carruana i altres deixalles de l'Edat del Bronze. De l’època romana poca cosa hi ha, malgrat que alguna hipòtesi vol identificar Sant Mateu amb la Intybilys citada pels clàssics; Alfons d'Aragó fa referència a Sancto Mateo en 1195. Ocupada per Jaume I (1208-1276) en 1233, de seguida (17 de juny de 1237) fou donada a poblar, a furs de Lleida, per Huc de Folraquer (com a representant de l'orde de l'Hospital, que era qui exercia el senyoriu) i a Guillem Forner, Guillem Colom i Pere Clarigues; el 4 de juliol de 1255 el rei conqueridor concedí fira al poble; el 1257 s'atorgà el dret a celebrar mercat fent acomplir el privilegi que en aquest sentit havia concedit, en 1244, Jaume I; en 1274 fra Berenguer d'Almenara atorgà nova carta pobla, aquesta vegada a Fur de València; en 1315 s’hi va establir la darrera comunitat càtara al País Valencià fins que, sis anys desprès, el seu cap, Guillem Belibasta, va ser capturat i entregat a la Inquisició. Tota aquesta època fou de creixement continuat fins que en 1317 passà a senyoriu de l'orde de Montesa.
En aquest moment es va convertir en la capital efectiva del Maestrat montesià motiu pel qual, els mestres manaren construir un palau (la Torre) per instal·lar-s’hi. Les Corts Valencianes s’hi van reunir en diverses ocasions. Durant el segle XIV conegué una àmplia transformació urbanística i floriren moviments artístics i culturals amb orfebres com els Olzina i pintors com els Montoliu, a més, s’hi va crear l’Escola de Llatinitats i Humanitats dintre de l'Estudi de Sant Mateu. Per la seua inclinació unionista, en 1347-1348 va sofrir, després de la guerra, la repressió reial, la qual cosa juntament amb les epidèmies de finals del segle XIV i primera meitat del XV tallaren l’expansió socioeconòmica medieval que s’havia iniciat per la importància que foren adquirint les relacions comercials amb la Toscana i que havien convertit Sant Mateu en centre exportador de llana.
En l’església parroquial, en renunciar a la tiara pontifícia Climent VIII (1370-1446), va concloure el 26 de juliol de 1429 el cisma d’Occident. Les Germanies van convulsar Sant Mateu, els habitants de la qual es trobaven molt dividits: els senyors fugiren vers Morella i Benicarló i els agermanats assassinaren Bernat Zaera, lloctinent de Montesa; el 23 de juny de 1521 el comanador major de l'orde, Francesc Despuig, va acabar amb la revolta agermanada al poble.; En 1586 Felip II (1527-1598) va visitar la vila; l'any 1587 acabà el senyoriu eclesiàstic i passà a la Corona. La guerra de Successió va sorprendre Sant Mateu en el bàndol maulet, però els botiflers, comandats pel comte de les Torres assetjaren la vila des el 28 de setembre de 1705 fins que el 9 de gener de 1706, causant força destrosses i incendis en els edificis,ocuparen la vila. Després de la batalla d'Almansa l’ignominiós Felip V (1683-1746) va ordenar la demolició de les muralles. En la guerra de la Independència sofrí la invasió francesa des de setembre de 1810 a juliol de 1813; també el Trienni Liberal tingué escenari a Sant Mateu ja que les tropes constitucionalistes es refugiaren a la població i foren atacades pels reialistes; durant les “carlistades” tot el Maestrat fou camp d’operacions d’ambdós bàndols, i Sant Mateu no fou excepció ja que va patir moltes ocupacions carlistes –El Serrador, Cabrera, Forcadell en foren els més importants capitosts– que acabaren en maig de 1839 en què el general O'Donnell (1809-1867) va acabar amb l’ocupació rebel; forta repercussió hi tingué la desamortització de Mendizábal (1790-1853); malgrat totes aquestes vicissituds encara s’hi conserven importants mostres de l'important patrimoni santmateví de què parlarem més avall.

L'agricultura –olivera, ametler, cereals, creïlla, hortalissa i llegums—i el turisme són el motor econòmic del poble.


La plaça Major, voltada de vells casalots i d’amplis porxos és el centre la població, vertadera capital històrica de la comarca (tot i que no ho és administrativament), que presenta un ric patrimoni:

  • Ajuntament. Segle XIV.
  • Església arxiprestal. Magnífic exemplar del gòtic català de finals del segle XIV amb portalada romànica tardana (del XIII) i afegits dels segles posteriors. Allotja el Museu Arxiprestal amb interessant col·lecció d’orfebreria i tresor artístic. Declarada Bé d’Interès Cultural.
  • Església de Sant Pere. Bastida en el segle XIII i reformada en el XVIII, en estil barroc.
  • Església i convent de les Agustines. El convent, de 1590, fou expropiat en la guerra de 1936-1939 per la CNT i restaurat durant la dictadura a les seues propietàries; l’església és de 1704.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Magnífic conjunt dels segles XVI-XVII amb església, hostal, pou i impressionant vista panoràmica. 
  • Campanar de les Llàstimes. De 1737; única resta del convent de sant Domènec, de 1360.
  • Font de l'Àngel. Datada en 1386, reconstruïda en el XVIII i restaurada en 1867.
  • Font de Santa Maria de Montesa. Datada en 1365.
  • Palau Borrell. Utilitzat com a Audiència. Segle XV.
  • Palau de Villores. Conegut popularment com el Sindicat. Renaixentista, del XVI.
  • Palau Borrell. Seu del Museu Històric Municipal.
  • Palau de les Corts d’Aragó. Segle XV. Podria haver servit d’hostalatge a Felip II en la seua visita.
  • Forn medieval. En funcionament des de 1386.
  • Carreró dels Jueus. Carrer medieval restaurat en 1992.
  • Muralles. Voltaven la ciutat però van ser enrunades abans del segle XVII. Hi ha escasses romanalles al voltant de l’església de Sant Pere i disseminades pel barri antic.
  • Torre de Cantacorbs i Portal de Morella.
  • Torre Palomar. Masia fortificada del XVI probablement erigida sobre una àrab.
  • Les presons. Edifici que albergà la primera presó al poble i que actualment allotja el Museu de les Presons Medievals, amb una bona mostra etnològica.
  • Museu Paleontològic Juan Cano Forner. Considerada la millor col·lecció privada de paleontologia del País Valencià.
  • Tot un seguit de cases, palaus i indrets que seria llarg de detallar-hi.



Els dinars: olleta de Sant Mateu, arròs al forn, xulles a la brasa, corder farcit, conill amb caragols, cabrit al forn, coques salades, etc. Els dolços: rotllets d’aiguardent, primetes, bunyols, prims i més. Productes de la terra: mel, oli d’oliva i formatge de Sant Mateu.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada