dimecres, 8 de juliol de 2015

Benissanó (El Camp de Túria)



Al reduït terme tan sols hi ha, com a paratge digne d’esment, la font de la Salut, de molta anomenada per la seua eficàcia en la cura de la icterícia.

La població és una de les que van créixer en època àrab al voltant d’un castellet àrab aixecat sobre l’alqueria de Benixanut. En el Llibre de Repartiment se cita una donació en 1239 a un tal Martinus Petri de Benasto; en 1249 l’alqueria de Benizano fou donada a Pere Íñiguez de Diacastello, procurador de l'infant en Sanxo; el 19 de febrer del 1277 el rei Pere III (1240-1285) va donar a Joan de Pròxita la torre i el llogaret de Benissanó; en 1291, Jaume I (1208-1276) confirma a Pere Íñiguez de Diacastello el senyoriu, amb dret als crèdits de tots els veïns i jurisdicció pròpia; el 1403 el rei Martí I (1356-1410) va establir-hi alguns soldats sota règim feudal al seu castell i població. Durant els segles XIV i XV va dependre de Llíria, la qual cosa va fer que ambdues poblacions mantingueren litigis que, en 1408 ––crema de Benissanó per part dels de Llíria––; 1520 ––atac dels agermanats de Llíria–– i 1576, acabaren en conflictes armats. Després de passar per diversos senyors en 1477 va ser comprat per la família Vilarrasa de Cavanilles, entre els membres de la qual hi ha governadors i virreis de València; en desembre d’aqueix any el rei Joan de Navarra, va concedir a Lluís de Cavanilles la jurisdicció del lloc. En aquest segle s’aixecà el castell, en el qual estigué presoner el rei Francesc I de França, després de la seua derrota a Pavia el 1525.
Carles I (1611-1700), en 1519, atorgà el permís per construir-hi torres i muralles; en 1526 van sollevar-se els moriscs que hi havia, els quals eren majoria en la població; en 1547 va obtenir parròquia pròpia. L’expulsió dels moriscs causà una greu baixada demogràfica i econòmica que es va intentar pal·liar establint-hi cristians vells de les poblacions veïnes; en 1647 la pesta va causar nous estralls en la població; en 1707, després de la desfeta d’Almansa, Felip V (1683-1746) va crear el ducat de Llíria en què va romandre inclòs Benissanó; en 1811, les Corts de Cadis van abolir els senyorius, entre ells el de Benissanó; en 1813 els francesos van evacuar la població. El segle XVIII fou de creixement econòmic i demogràfic. A mitjan XIX l la propietat passa als Escrivà de Romaní, marquesos de Monistrol i comtes de Sàstago.



Parlarem tot seguit del patrimoni benissaner:

  • El castell. És un dels millor conservats del País Valencià. En 1987 va ser adquirit per Vidal Valle que, en 1996, li ho va vendre a l’ajuntament.
  • Les muralles. Formaven part d’un recinte circular anterior a la construcció del castell i també observen un bon estat de conservació
  • Església dels sants Reis. L’original, d’estil gòtic, s’aixecà en la segona meitat del XV sobre la mesquita àrab. Fou derruïda en 1992 i en el seu lloc es va bastir l’actual que conserva diverses obres d’art.


El plat per antonomàsia és la paella, però també s’hi guisen altres arrossos com ara la paella de bacallà, l’arròs al forn, a banda, etc. Fora de l’arròs cal esmentar l’esgarrat, les carns i els embotits. Hi ha una bona representació de la rebosteria com ara els pastissets de ponsil o moniato, els rotllets d’aiguardent, els congrets o la coca en llanda.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada