dimarts, 14 de juliol de 2015

Rugat (La Vall d'Albaida)




Al terme, menut i accidentat, els barrancs de Llopis, del Llop i dels Fondons, i els cims de Rugat, d'Arnet, dels Fondons i la Foia del Peu constitueixen els paratges més destacats.

Va tenir el seu origen en un castell musulmà que adquirí importància durant la sublevació d'Al-Azraq (1208-1276); Jaume I (1208-1276), el 1250, va repartir ses terres i la de les alqueries annexes entre els seus hosts. El 1275 fou penyorat per la monarquia al noble Gil Martínez d'Entenza. Els Bellvís, els Llançol i els Bellavista exerciren successivament el senyoriu fins que el 1339 passà a mans de l'abat del monestir de la Valldigna. El 1352 Pere IV (1319-1387) se’l va vendre a Vidal de Vilanova. Va constituir el centre de la baronia que, amb aqueix nom, comprenia territorialment diverses poblacions limítrofs; però terminaria annexa a la baronia de Montitxelvo. Abans de l'expulsió dels moriscs tenia 20 cases de cristians vells, i després va romandre despoblat. En 1646 tenia 12 cases; a partir dels seixantes de la passada centúria va sofrir els efectes de l’emigració rural.

L'economia rugatina és totalment agrícola: fruiters, hortalisses, dacsa, cereals, olivera i, fonamentalment, vinyet. Últimament s’han desenvolupat projectes hostalers vinculats al turisme rural.



Si parlem de patrimoni hem de citar
  • Església de la Mare de Déu de Gràcia. Segle XIV. Renaixentista. Hi ha un retaule renaixentista de dotze taules, obra de Nicolau Borràs (1530-1610) ––de l’escola de Joan de Joanes (1507-1579)––, concebut originalment per al monestir de la Valldigna.
  • Palau de Rugat. Segle XIV.
  • Calvari
  • Restes del Castell de Rugat, o d’Aielo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada