dimecres, 23 de setembre de 2015

Assuèvar (L'Alt Palància)


Malgrat que aproximadament una cinquena part dels habitants reconeixen parlar valencià, a Assuévar, com a la resta de la comarca, es parla castellà.

Situada al bell cor de la serra d’Espadà, gaudeix d’un terme on sovintegen els paisatges naturals ideal per als amants dels esports a l’aire lliure. Hi destacarem la Font de Sas, brollador de l’afamada aigua d’Assuévar; la Penya Blanca (963 m); el Pico Bellota (959 m); el Carrascal (880 m); la Mosquera, pot ser el millor bosc mediterrani del País Valencià, on predominen les sureres; la Peña Asolá; la Peña Aujerá i las Carboneras.



Els primers pobladors que deixaren petjada al terme ho feren en l’Edat del Bronze en la Peña Aujerá; també n’hi ha jaciments al Pico Bellota. Una làpida que es conserva en la façana de l’església és el testimoni del pas dels romans. L’origen de l’actual vila és àrab, el topònim podria estar relacionat amb el de la tribu africana Zuwawa. En el Llibre de Repartiment consta que en 1237 l’alqueria d’Azueva fou donada a Pere, arquebisbe de Narbona i en 1238 la vila i el castell al cavaller J. Gonçalvez d’Eredia. El 20 de març de 1365 Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) perdonà els moros d’Assuévar per la seua participació en la guerra junt als castellans i els atorgà noves condicions de poblament. El 21 de juny del 1838 fou l’escenari de l’enfrontament entre el general Amor i Forcadell, capitost carlí.
L’economia és bàsicament agrícola; hi abasten importància les activitats relacionades amb la transformació de productes de la natura com ara l’envasadora d’aigua de la Font de Sas i l’almàssera on s’elabora l’excel·lent oli de la serra d’Espadà.



El patrimoni presenta:

  • Església de sant Mateu. Segle XVII.
  • Forns de mercuri del barranc Bellota. Record de la tradició minera de la població.
  • Castell. Segles XII-XIII. Totalment arruïnat, només romanen alguns llenços de la muralla i un aljub.


Dels seus menjars salats citarem el conill en salsa, l’olla i el guisao con tanda, i dels dolços, los pedos de fraile, los borregos i las orelletas.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada