dijous, 10 de setembre de 2015

Gilet (El Camp de Morvedre)

Imatge baixada de la Viquipêdia
Al terme, enclavat en la subcomarca de la Baronia dintre de la serra Calderona i solcat pel Palància, hi ha tres nuclis de població Gilet, Sant Esperit i La Penya. El paratge més conegut és el de Sant Esperit, però hi ha també cims com El Xocainet (437 m), El Pic de l'Àguila (441 m), La Penya (427 m) i La Creu (325 m) o barrancs com el Xocainet, la Maladitxa o el del Sant Esperit. Per als senderistes hi ha el GR10.

Del període que abraça des del Bronze fins el Neolític s’han trobat diferents vestigis: en la cova dels Lladres, un poblat iber; en la font de La Vidriera, un altre poblat iber romanitzat, i en Sant Esperit, pintures rupestres. En un camp proper al poble s’han descobert ruïnes d'una vila romana. El bressol d l’actual Gilet, però, és una alqueria àrab que fou ocupada per Jaume I (1208-1276) i donada a Joan Saragossa i, posteriorment, a Bernat de Palau i, en 1348, a Adam de Paterna. Tornà a la Corona fins que Pere el Cerimoniós (1319-1387), el 15 d'abril de 1375, va donar les terres a Pere Guillem. Maria de Luna, esposa de Martí I l'Humà (1356-1410), va fundar en 1404 el monestir de Sancti Spirit, que fou objectiu de pirates barbarescs, els quals pensaven que posseïa grans tresors. El 7 de març de 1471, Joan II (1398-1479) va empenyorar la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol, en la família del qual romangué fins a l'extinció dels senyorius en el segle XIX. Lloc de moriscs, l'expulsió d'aquests l'any 1609 va suposar-hi un desastre demogràfic i econòmic i va obligar al senyor vigent, Francesc Llançol de Romaní, a donar carta pobla l'any següent a colons provinents de Catalunya, Castella , Aragó, França, Sagunt, Puçol, Morella, Castelló, Ademús, Villar de l'Arquebisbe i Canet d'en Berenguer. En 1806 el marquès de Llançol va alienar terrenys de la devesa de Sant Esperit als agricultors a canvi de rebaixar-les les rendes senyorials del 20 al 5% de la collita; quan va morir Teresa Llançol sense hereus, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, la qual cosa generà un greu conflicte que conduí a mantenir vigents a Gilet almenys fins a l'any 1841, últim de què es té constància, les esmentades rendes. En la guerra del Francès Gilet tingué un paper important en la conquesta del castell de Sagunt, però el convent es convertí en hospital de sang, i obligà els frares  a abandonar-lo fins 1813, any en què hi tornaren. L'any 1835, durant les guerres carlistes, el general Cabrera (1806-1877) junt a Carles V (1500-1558) pernoctaren a Gilet; també el guerriller carlista Pascual Cucala va reclutar mossos de Gilet el 16 d'octubre de 1874; com la resta de la comarca Gilet fou fidel a les tropes d' Isabel II (1830-1904). En la guerra de 1936-1939 l'església va sofrir quantioses pèrdues i destrosses.



La proximitat a València i Sagunt i l'auge de les segones residències han convertit una economia tradicionalment agrària (taronger sobre tot) en una que es recolza cada dia més en els sectors serveis i en la construcció.



Quant al patrimoni citarem:

  • Torre de Gilet. De 1580. Formava part de les edificacions militars dependents del castell de Morvedre. Després d'un temps en què va ser utilitzada per a tasques agrícoles i ramaderes, en 1992 va ser restaurada i actualment alberga la Biblioteca Municipal.
  • Convent dels Franciscans Menors del Sant Esperit de la Muntanya. Bastit, com hem dit, per ordre de Maria de Luna en 1404, ha travessat moltes vicissituds: ha servit per a tasques defensives; com a hospital de sang, pels quals motius ha hagut de ser i tornat a ocupar pels frares en diverses ocasions; en el XVII tornà a ser reedificat; en 1891 se li va afegir l'ermita actual, una capella neogòtica d'estil corinti. En l'actualitat és un lloc de descans que alberga un xicotet museu i conserva un “Sant Francesc” de Josep Benlliure (1855–1937)
  • Església de sant Antoni abat. De 1533 amb una barreja d'estils entre el neoclàssic i el barroc propiciada per les successives intervencions arquitectòniques. Conserva un llenç del segle XVI que representa la Mare de Déu de l'Estrela, d'arrelat culte i tradició al poble.
  • Ermita de sant Miquel. Construïda durant el segle XIII amb aportacions dels giletans.



S'ha de tastar el regirat, dolç típic a base de massa de pa, oli, canyella, sucre i llima ratllada.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada