dimarts, 3 de novembre de 2015

Castellfort (Els Ports)

Imatge capturada en Internet
El terme compta amb una complicada orografia farcida de bells paratges com ara la font d'en Serra i la font de sant Roc. La major altura és el Tossal de Folch (1301 m).

Malgrat que el seu origen és un fort romà, van ser els àrabs els que la fortificaren i l'anomenaren Galintort. Fou l'últim baluard dels moros en el Maestrat, ja que fins l'1 d'agost de 1237 no va ser conquistada per Balasc d'Alagó (1190-1239), el qual donà carta pobla aqueix mateix any a Ferrer Segarra. En 1361 Pere II de València i IV d'Aragó (1177-1213) va ordenar l'emmurallament i fortificació del castell; durant l'edat mitjana va pertànyer al terme general de Morella la qual cosa va propiciar molts conflictes entre ambdues poblacions; en 1406, a la mort de Martí l'Humà (1356-1410), es va desencadenar una guerra civil al Maestrat en què Castellfort, a l'estar molt fortificada, va sofrir greus enfrontaments; el 9 de febrer 1691 Carles II (1661-1700) li concedeix autonomia municipal; també en 1708 en el marc de la guerra de Successió hi hagué una important batalla.

L'economia castellfortina es basa en la ramaderia (vacuna, ovina, porquina i cunicular), l'agricultura de secà, la confecció de gèneres de punt i, tímidament, el turisme rural.



Situat a 1.181 m d'altitud el poble mostra impressionants panoràmiques sobre el Maestrat. El seu patrimoni ens ofereix:

  • Ermita de la Mare de Déu de la Font. Construïda en 1476 i situada en un bonic paratge natural, ha sofert diverses transformacions. En 1979 va ser declarada Monument Històric Artístic.
  • Ermita de sant Pere. Romànica. Edificada en el s XIII. En els segles XVI i XVII se l'afegiren l'hostaleria i la casa de l'ermità.
  • Ermita de santa Llúcia. Segle XV.
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Construïda entre1725-1734, té una interessant façana i campanar barroc.
  • Casa Consistorial i Porxos
  • Casa del marqués de Castellfort.
  • Finestra del Mirador.
  • Masies, peirons, i creus de terme de notable interès.


El primer cap de setmana de maig se celebra la romeria coneguda com Els Catinencs. Aquesta romeria ja s’hi celebrava en 1424 i en el seu origen, els romers demanaven al sant pluja per al camp. Romers de Catí pugen fins a l'ermita de sant Pere on comparteixen amb la resta d'assistents un arròs amb fesols i naps; fan nit i tornen al dia següent fent parada en l’ermitori de la Mare de Déu de la Font.

Entre els castellfortíns il·lustres hi ha Francisca Guarch Folch (1857-1903) que va ser una voluntària carlina coneguda com l'heroïna de Castellfort que, fent-se passar per home, lluità amb les forces del capitost empordanès Barrancot durant la tercera guerra carlina a Catalunya.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada