dilluns, 16 de novembre de 2015

Serra (El Camp de Túria)


També citada com Serra de Portaceli compta amb tres nuclis de població: Serra, Portaceli i Torre de Portaceli. El relleu del terme és molt esquerp, ja que es troba totalment dintre de la Calderona; hi destaquen els cims del Rebalsadors i l'alt del Pi, el barranc de Portaceli i nombroses fonts i miradors.

Hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya). Té el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància com ho demostra que en 1084 va servir d'alberg al capità del Cid (1043-1099), Alvar Fànyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de Valéncia; també en la Historia Roderici es fa referència al lloc com plaça ocupada pel mercenari castellà al mateix temps que Olocau de Carraixet. Jaume I (1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers. Com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i finalment als ducs de Montellano. Lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, després de la seua expulsió va veure reduïda la població a una quarta part. Tanmateiox, al llarg del XIX els número d’habitants es va duplicar.

A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d'estiueig molt proper a Sagunt i a València.



Del seu patrimoni destaca la cartoixa de Portaceli, fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es fundava a la península i amb el temps una de les més importants, ja que per ella passaren reis, papes, cardenals i militars. Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arribà a superior de l'orde. El 1835 amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Després de ser destinada a diferents usos, la Diputació Provincial va comprar-la el 1943 per a que tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté, a més quatre claustres i un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la Font de la Mina.



També esmentarem:
  • Castell. Actualment en ruïnes malgrat la qual cosa els pocs elements que hi sobreviuen deixen palesa la seua importància.
  • Torre de la Casa Palau. Molt deteriorada i modificada per les successives intervencions. S’hi pot contemplar un tros de la muralla que li donava accés.
  • Torre de l'Ermita, o del Calvari. Torre guaita d'origen àrab. Conserva part del cos central però el seu estat és de ruïna.
  • Torre de Satarenya, o de Nàquera. Actualment en tal estat de ruïna que passa desapercebuda, oculta per la vegetacióT
  • Torre de Ria. Igualment molt deteriorada i quasi tapada per la vegetació. Per l'any 2002 fou objecte mobilitzacions dels veïns per l'acció urbanística que s'hi va desenvolupar al seu entorn. 
  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. Barroca, de 1705.
  • Església de Sant Josep.

  • Sanatori del Dr. Moliner. Emplaçat molt a prop de la cartoixa. Idoni pel seu clima per a la curació de la tuberculosi; actualment alberga també malalts de la SIDA.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada