divendres, 11 de desembre de 2015

Bigastre (El Baix Segura)


El xicotet terme ens ofereix dues zones molt diferents: l’horta amb la seua catifa d’horts on es conreen els cítrics i la zona més muntanyosa amb les finques de La Pedrera i el Mirador de la Lloma, en les quals es poden trobar bones instal·lacions i camins per al gaudi de la natura.

Hi ha La Lloma, un jaciment de l’Edat del Bronze, del què tenim poques notícies. El municipi té el seu origen en el conegut com Lugar Nuevo de los Canónigos, una mena de residència dels canonges de la catedral d’Oriola, els quals tenien tots els drets sobre aquestes terres. En 1701, després d’alguns plets amb els colons, l’església feu desistiment d’alguns privilegis i allò va permetre la fundació de Bigastre a partir de tres finques en què vivien 24 famílies.


En el moment de la fundació l’agricultura s’hi dedicava al lli i al cànem; en el segle passat la caiguda del tèxtil va fer derivar als cítrics i productes de l’horta, tot mantenint l’agricultura de secà. Actualment també hi ha activitat industrial representada en els sectors construcció i manufacturer.

La joventut del poble, de parla castellana, fa que, llevat d’algunes cases senyorials i altres de llauradors escampades pel terme, l’únic monument digne d’esment siga l’església de la Verge de Betlem on es conserva una talla de sant Joaquim, de Salzillo (1707-1783).


Els menjars més típics són el putxero amb pilotes i l’arròs amb conill. Però allò més representatiu de la gastronomia bigastrenca és la seua rebosteria: almoixàvenes, toñas, ametllats i soplillos.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada