dimecres, 16 de desembre de 2015

Catí (L'Alt Maestrat)

La totalitat de la superfície del terme s'estén per les valls de la Font de Catí i la de Cirers, limitades per les serres de Vallivana i Espadella, les quals compten amb cims com el Morral del Voltor, el Puig Cabrer, el Molló de Cinc Termes, el Tossal d'En Rabasa, la serra de l'Avellà o el Tossal de la Nevera ––segon en altitud a les comarques del nord.

El topònim, molt estès arreu del nostre territori, prové del llatí catinus “bací”. Hi ha mostres de pobladors ancestrals en forma de pintures rupestres; i també del pas d'ibers, romans i moros, però la primera documentació de poblament és la carta pobla que Balasc d'Alagon va donar, el 25 de gener de 1239, a Raimon Bocona qui va poblar Catí amb cavallers procedents de Lleida. En 1268 aquest va vendre el lloc a Raimon Castellà; en 1374 fou de nou venut per Jaume Castellà, en aquesta ocasió a Morella; a partir d'aquest moment i fins el 9 de febrer de 1691 en què Carles II (1661-1700) l'atorgà la independència de Morella (conjuntament amb altres nou poblets), Catí, com el comú dels poblets, va tenir una resposta històrica contrària a l'adoptada per Morella, la vila matriu: fou unionista quan Morella fou reialista i agermanada quan els morellans recolzaren l'emperador. Durant els segles XIII al XVIII lluità per deslligar-se de Morella. Coincidint amb l'esplendor de la llana, Catí comptava amb destacades formes comercials, i alguns dels seus agents viatjaren pel món oriental, (Bizanci, sobre tot) on van servir com a factors llaners a cases del prestigi dels Datim de Prat; l'enriquiment d'aquests comerciants es va traduir en grans millores arquitectòniques a la vila.

L'economia ha estat, i està, basada en la ramaderia. Actualment: porc, vaques, pollastres, conills i ovelles. La indústria també està relacionada amb la ramaderia: s'hi elaboren formatges i pinsos. També hi ha moble, tèxtil i construcció. L'esquerp del terme i la pobresa del sòl donen com a resultat una agricultura de secà molt feble: olivera o ametla; la resta del terme està poblat de pi i alzina. Altres recursos són el turisme rural i l'aigua mineral de la Font de l'Avellà.



La fesomia del municipi amb nombrosos masos arreu del terme dóna diferents nuclis de població: Catí, Hostal del Mestre, Masia Costereta, Masia d'Enramon, Masia d'Evaristo, Masia de Gatella, Masia de Jaume Vicente, Masia de Roblasco, Masia de Segarra de Dalt i Masia de Font Nova. Parlarem ara del patrimoni catinenc començant pel nucli urbà que va ser declarat Conjunt Historicoartístic el 7 de març de 1979:
  • La Llotja o Casa de la Vila. Gòtica de 1427.
  • Església de nostra senyora de l'Assumpció. Segles XIV a XVIII. Amb importants obres d'art entre les quals destaca el retaule de Jacomart (1413-1461), del segle XV.
  • Hospital i Església de l'Expectació. Segle XIV.
  • Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
  • Ermita de l'Avellà.
  • Ermita de santa Anna. 1625.
  • Ermita de sant Vicent Ferrer. Bastida en el XVII per commemorar la visita del sant al poble.
  • Gran quantitat de palaus i cases senyorials: la casa Miralles, el palau dels San Juan, el del baró de Casa Blanca, el del Delme, l'Abadia en són una bona mostra.
  • Peirons gòtics i barrocs fora del nucli urbà.
  • Un bon grapat de masos arreu del terme, els quals representen un excel·lent mostrari de l'arquitectura rural del Maestrat.
  • Restes de la muralla aixecada per Pere el Cerimoniós (1319-1387) –Catí mai no tingué castell –-integrats en edificis posteriors.


Els menjars a Catí són contundents com correspon a aquestes fredes terres de muntanya: pernils, carns fumades, formatges, collada, brull i com a plats típics les creïlles farcides i els fesols de sant Pere.

La tradició musical s'hi remunta molt enrere en el temps; ja en el segle XVIII hi havia l'Escola de músics de Catí, que recorria les terres veïnes amb la seua música i els seus càntics.




Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook.

Avís: Algunes de les imatges han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada