dimarts, 2 de febrer de 2016

Culla (L'Alt Maestrat)


Les altures del terme oscil·len entre els 395 m de la masia de Torre Matella i els 1.121 del poble; els 1.090 del Tossal de la Serrà o els 1.082 de l'Esparreguera, la qual cosa unida a l'acció dels dos rius que el travessen, el Montlleó i el Molinell, dóna lloc a gran nombre de paratges dignes d'esment com ara les coves del Moro, de les Lledoneres, Blanca, de les Cabres, del Marqués, Redona, del Suseno, del Bovalar, del Molinell o la Covarxa l'Albenc de Penyacalva; les fonts del Molinell, de la Llosa, de la Carrasca, del Gargolé, la Fontassa, de les Vinyes, de Santa Maria, el Bassiolet, la de Ferrerola, la de l´Oli o la Fonteta del Molinà, i altres com la roca de Penyacalva, el Frontó, el Morral de la Maciana, el Morral del Castellalbo, la Roca de la Picossa, el Cingle Verd, el Morral Roig, els Cingles Fondos, el Singal de Salusitano, el Racó de Ten, la Roca de la Clapissa, el barranc de Ferrerola, el Cingle la Canal etc. També hi ha com a atractiu per als vianants els camins que uneixen les diferents masies i nuclis de població d’aquest enorme terme. La fauna està representada pels rapaços, els voltors, els senglars, la cabra salvatge, i la flora té com representant emblemàtic la Carrasca de Culla, arbre centenari inclòs en el catàleg d'arbres monumentals del País Valencià.

Culla remunta els seus orígens a èpoques prehistòriques. Bona prova en són les restes arqueològiques trobades al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i de la Covarxa o les restes del poblat iber del Castellar. Se sap amb seguretat que va ser un post avançat almoràvit i que en 1178 era propietat cristiana, la qual va ser recuperada pel musulmans i conquerida definitivament en 1233per Balasc d'Alagón, el qual hi va ser propietari a partir de l'11 de maig de 1235. En 1244 va rebre carta pobla atorgada per Guillem d'Anglesola i la seua muller, Constança d'Alagó. El 1303 el fill d'aquests, que havia heretat terme i castell en 1263, ho va vendre a l'orde del Temple per 500.000 sous. En 1309, després de la dissolució de l'orde torna a la Corona. En 1317 recau en l'orde de Montesa, la qual mantingué el senyoriu fins el XIX. En 1345 es va constituir la Setena de Culla o Comunitat d'Herbatge que incloïa Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta, Benafigos, Vilar de Canes, La Torre d'En Besora, Molinell, Boi, Corbo i Castellar. Aquesta setena va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris a l'orde de Montesa per tal de defensar els seus drets ramaders; el seu funcionament perdurà fins el segle XIX; en aqueix segle, en el decurs de les guerres carlistes, el castell fou destruït.


Els cullerans viuen molt dispersos entre el poble i les masies de Sales de Matella, Paulo, Mel (o Pla de la Torreta), Molinell, Riusec, Monllat, Pla del Sabater, Roques de Llao i Torres de Matella. Tot el casc antic ha estat declarat Bé d'Interès Cultural per la gran quantitat de racons històrics que conté: els Perxes, el Calvari, el carrer Pla, la plaça del Pardal, el mirador del Terrat, l'era la Taona. També són tot un estudi etnològic els antics molins i les masies, moltes d'elles medievals, que hi ha arreu del terme. En matèria històrica els Arxius Històric Municipal i Parroquial de Culla custodien documents d'incalculable valor històric. Quant al patrimoni arquitectònic:
  • Castell. Del que fou una esplèndida fortalesa àrab romanen la torre del Frare, la torre del Palomar i les enormes murades exteriors, les quals formen part de les construccions urbanes.
  • Torre guaita de Sant Cristòfol. Segles XI i XIII. En estat quasi ruïnós.
  • Torre de la Marquesa. Antiga alqueria fortificada dels segles XII-XIV en un estat de conservació molt dolent.
  • La Presó. Antic Graner del Comanador, dels segles XIII-XIV. Fou utilitzat com presó durant les guerres carlines.
  • Antic Hospital. Del segle XVII, restaurat en 1993.
  • Ermita de Sant Cristòfol. Segle XVIII.
  • Ermita de Sant Roc. Segle XVI.
  • Església del Salvador. De 1712, conserva algunes peces artístiques d’interès.
  • Làpida medieval del carrer Font.
  • Arc de Porta Nova. Porta d'accés al recinte emmurallat medieval.


Els productes de la terra: carns, embotits, formatges, mel, oli, el tombet amb caragols i una rica rebosteria constitueixen la base de la gastronomia cullerana.

Per acabar aquesta semblança de Culla hem d'esmentar la gran quantitat de danses populars que encara s'hi conserven; entre moltes altres destacarem Els Dansants, Els Negrets i Les Gitanetes, recuperades, després de 100 anys, per als actes celebrats amb motiu del 750 aniversari de la Carta Pobla.





Avís: Algunes imatges han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada