dilluns, 22 de febrer de 2016

Estivella (El Camp de Morvedre)



Situat al bell cor de la serra Calderona, el terme compta amb una gran complexitat en el relleu: xicotetes valls i barrancs en orientacions variades, ràpides pendents que enllacen amb nombroses cimes, una de les quals, El Garbí, de 601 m. d'altitud, es una de les més emblemàtiques de les comarques centrals, ja que constitueix una magnífica talaia sobre tota la comarca del Camp de Morvedre i el golf de València, a la qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix; també hi són interessants els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca. La flora i la fauna mediterrània hi estan suficientment representades.

Al terme s'han trobat deixalles d'èpoques prehistòriques: el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers, i l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament en el poblet o castell de Beselga. Documentat des de 1248; el primer document referit al terme es del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossèn Guillem Colom. La primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes és del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner. Fou comprada el 1.501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans. L'expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé despoblat. En 1610 Jeroni de Monsoriu va concedir nova carta de població. Al casar-se Francesca Monsoriu i Mompalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família; interrompuda la successió va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra. A finals del segle XIX el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.


L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut les artesanies de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del seu clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector serveis. Disposa del parc d'esbarjo El Pla dedicat a la multiaventura infantil i d'un xicotet polígon industrial.



El patrimoni estivellenc presenta:

  • Església dels Sants Joans. 1725-1730. Amb campanar d'estil barroc que ha estat encertadament restaurat en 2001.
  • Ermita de sant Roc de Beselga. Segle XX.
  • Ermita de la Santa Creu. Al cim del Garbí.
  • Ermita de la Font de Barraix.
  • Aqüeducte romà dels Arcs.
  • Castell de Beselga. D'època musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracian de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; es troba en estat de ruïna.


Bons arrossos, especialment l'arròs amb fesols i naps que es reparteix a tota la població el dia del Sant; bons embotits, bon oli d'oliva i exquisits dolços constitueixen la base la gastronomia local. 




Avís: Una de les imatges ha estat capturada a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la publicació per a procedir a la seua immediata retirada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada