dijous, 9 de juny de 2016

Viver (L'Alt Palància)



La població d’aquest poble de parla castellana es reparteix entre el casc urbà i els nuclis de població de Ragudo, Aguas Blancas, Masada del Sordo, Masías de Parrela, Masías del Cristo i Masías del Río.

L'abundància de fonts –Ragudo, Pontón, La Chana, Morredondo, Ojos del Prado, brolladors i la presència del Palància i del barranc del Hurón al terme li donen el sobrenom de Viver de las Aguas. Els paratges més interessants són: el jaciment del Sargal, el bosc de Monleón, la Floresta, Peñas Rubias i la font de Sant Miquel, que abasteix el poble. Per practicar el senderisme hi ha diversos xicotets recorreguts i un tram del G7. Al seu terme trobem el, abans temut pels conductors, port del Ragudo amb 1.007 m. d’altitud.


Ja en el Paleolític Superior hi hagué assentaments humans com ho demostra el jaciment de les coves del Sargal. L'any 193 aC el romà Marco Poncio Catón va fundar Belsino, que poc després rebatejaria amb el nom de Vivarium. Pareix ser que en temps de Jaume I (1208-1276), el qual la va ocupar en 1237, estava completament destruïda, malgrat això en 1244 la declara Reial Vila. En 1276 el rei va concedir l’establiment de pobladors sarraïns el 1276, a l’alqueria de Fula. La vila es va repoblar amb cristians, principalment aragonesos, el 1367 quan el senyor de Xèrica, Joan Alonso, va concedir carta pobla motivada probablement al quedar despoblada per la pesta negra. Formà part del senyoriu de Xèrica fins que el 1432 Francesc Zarzuela va comprar-se-la a Berenguer de Requesens, que poc abans se l’havia comprat a Joan de Navarra, juntament amb el Toro i Novaliches. El 1518 fou adquirida pel comte d'Aranda, qui el 1537 la va vendre al duc de Calabria, virrei de València; mort aquest el 26 d’octubre de 1550, les seues possessions va heretar-les el monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat per ell. El 1646 havia perdut el 54,8% de la seua població, fet explicat únicament per l’epidèmia de pesta i la greu crisi de producció. El 15 d’abril de 1814 va menjar en la Casa Consistorial del poble, al seu regrés de França, Ferran VII (1784-1833). El 2 de desembre de 1862 s’hi instal·là l’enllumenament públic. El 2 de març de 1873 es proclama la I República al poble.


La tradicional economia agrària ha anant quedant marginada pel sector serveis, ja que Viver és una típica localitat estiuenca, la qual cosa dóna empenta a aquest sector. Malgrat tot la Cooperativa Agrícola elabora un excel·lent oli verge d’oliva; indústria al voltant de la qual gira la Fira de l’Oli que se celebra anualment, i que enguany (2016) arriba a la seua XVIIª edició. També cal esmentar l’esforç que un grup d’agricultors locals està fent per reintroduir-hi el conreu del fesol confit, producte autòcton que havia caigut en desús.

Tocant al patrimoni, Viver presenta entre d’altres atractius:
  • Ermita de Sant Roc.
  • Església de Nostra Senyora de Gràcia. Construïda en 1608. La darrera intervenció s’hi va fer en 1946 per recuperar-la dels danys soferts en la guerra de 1936-1939.
  • Sant Francesc de Paula.
  • Fonts urbanes: la Asunción, el Abrevadero, San Francesc, Mossèn Vilar, el Baile, Duc de Calabria, la Teja, el Garrón (safareig), Cazadores i el Chorrillo.
  • Torre de Viver. Islàmica amb possibles fonaments romans. Pràcticament derruïda.
  • Torre ibera de Ragudo. Fonaments ibers, edificació musulmana. No queden més que deixalles de la seua part inferior.
  • Museu Municipal.


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a la plana web de l’Ajuntament de Viver. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada